Un informe de la sectorial d'Economia d'Unió Mallorquina referit al «deute real» que haurà de suportar la Comunitat per les despeses del pla Mirall, posa de manifest el greuge que patiran els pobles més petits i pobres a l'hora de fer-hi cara.
Les subvencions del Govern oscil·len entre el 50 i 65 per cent del total del projecte i deixen, segons la formació que presideix Maria Antònia Munar, els pobles amb menors recursos econòmics en una relativa inferioritat de condicions. L'explicació és ben bona d'entendre: la manca de finançament propi.
18.500 milions
A l'hora de pagar s'ha comprovat que la xifra global que destina el
Govern en inversions del pla Mirall, només a Mallorca, puja a
18.500 milions de pessetes. UM denuncia que aquests doblers els
acabaran pagant per igual tots els ciutadans de les Illes que
gaudeixin en major o menor quantia d'aquestes inversions
públiques.
A les comarques de Llevant i Migjorn, les diferències entre les inversions realitzades als municipis rics i als pobres troben un dels seus millors exponents en els municipis de Sant Llorenç, ric per la seva Costa Llorencina, i de Campos. Entre ambdós la diferència poblacional és sols d'un milenar de persones. Així la despesa de la Comunitat en els projectes que s'executen al primer municipi puja a 615.992 milions de pessetes. Per contra, la inversió de l'Executiu a Campos puja només a 74.423 milions.
El deute real, segons UM Segons UM, aquests 18.500 milions del deute de la Comunitat balear pel que fa al consorci del pla mirall, només suposen el 19'64 per cent del deute total. UM l'estima en 94.544.217 milions de pessetes envers dels 42.000 fixats i donats a conèixer pel mateix Executiu.
