El volum de mercaderies que ha arribat al moll de Palma fins al mes d'octubre d'enguany ha experimentat un increment de 200.000 tones respecte a 1997 en el mateix període.

Els més de 2 milions i mig de tones que s'han rebut suposen un augment del 8 per cent en relació a l'any passat. Tot un rècord quantitatiu que ve a confirmar el dolç moment que travessa l'economia balear.

El tràfic de mercaderies ha anat superant mes rere mes les xifres de l'any anterior. Així, prenent com a referència el trimestre agost-octubre, s'observa que l'importació ha experimentat un creixement mensual que mai no ha baixat de les 20.000 tones. D'aquesta manera, si el ritme es manté al novembre i al desembre, enguany es podrien assolir els 3 milions de tones.

A l'hora d'analitzar les mercaderies per categories, l'auge de la construcció, sector que està creixent enguany de l'ordre del 13 per cent, ha portat a les Balears, fins l'octubre, més de 300.000 tones, sobretot en ciment i materials d'obra. Tot i que l'increment respecte d'anys anteriors s'ha donat a tot els tipus de productes.

Manca d'espai

Tot plegat contrasta amb una manca d'espai en el conjunt de les instal·lacions portuàries per assumir un creixent del tràfic de mercaderies i tot el que allò implica. El president d'Autoritat Portuària, Lluis Ramis d'Ayreflor, ha advertit que la preservació d'una superfície comercial suficient estarà per davant de qualsevol actuació en la tan anomenada reforma del moll Vell.

El reordenament global de l'àrea, en principi, apunta cap al desplaçament de mercaderies cap al dic de l'Oest, però Ramis també va deixar clar que l'espigó no té prou capacitat per absobir de forma íntegra l'activitat.

Així mateix, qualsevol reforma ha de contemplar la superfície suficient per donar cabuda, no tan sols als vaixells que arribin, sinó també el trànsit rodat que necessita espai de maniobres. Una de les opcions que són en estudi en aquest moment és la construcció d'una plataforma al costat de l'actual moll Vell, davant la seu. Aquest nou espigó rebria bona part del trànsit de mercaderies de productes alimentaris, materials de construcció, fustes, ferros i combustibles. El principal problema del projecte seria els costs que suposaria apropar, mitjançant el pràctic del port, les naus que arribassin a l'Illa.

Segle XXI Plans, projectes de reforma del moll Vell, concursos d'idees... Tot això està molt bé, però no podem oblidar que un port està fet per entrar i treure mercaderies. I hem de pensar en el segle XXI. Ara que ja tenim aeroport «futurista», només falta gaudir d'unes instal·lacions portuàries que donin resposta a les necessitats que l'auge de l'economia balear plantejarà els propers anys. No tot ha de ser museu marítim.