Reforçat pel triomf del 12-N, el GOB exigeix a Jaume Matas fets i no paraules i que «deixi el cantet de la sostenibilitat». Concretament, exigeix la derogació del punt dos de la moratòria Matas, que impedeix als Consells desclassificar urbanitzables; la suspensió i derogació del Pla de carreteres; així com la suspensió d'aquells sòls urbanitzables que no s'hagin executat, independentment del seu grau de tramitació.
Tot això com a «mesures cautelars», perquè com a «definitives», l'organització ecologista, que dijous reuní més de vint mil persones, reclama «la incorporació a les futures DOT de criteris clarament conservacionistes i restrictius, entre ells: la desclassificació dels sòls urbanitzables o aptes per urbanitzar que no s'hagin executat».
Al Consell de Mallorca, se li demana una política més decidida, que suposaria l'ampliació de la seva moratòria als casos des Canons, es Pujol, Can Porquer i la resta dels vint-i-dos urbanitzables no afectats per la seva iniciativa.
«Confiança»
Davant la petició de confiança que Matas va realitzar divendres passat, el president del GOB, Joan Rita, digué que «el passat condiciona la credibilitat d'un polític».
Rita i la resta de dirigents del GOB, que ahir comparegueren davant els mitjans de comunicació, volgueren insistir que, quan parlaven de «passat», no es referien a un «passat remot», sinó a un «passat molt recent».
Els conservacionistes es referien: a l'aprovació per batles del PP de la urbanització de sa Talaiola i d'un camp de golf a Cala d'Or (Eivissa); als vots contraris dels diputats conservadors a una iniciativa socialista perquè no es poguessin efectuar parcel·lacions en sòl urbanitzable; i al fet que, quan el Consell de Mallorca va anunciar que duria a terme desclassificacions, el Govern de Jaume Matas reaccionà llevant-li aquesta potestat.
Model territorial
Les declaracions que efectuà divendres el president del Govern foren ben presents a les declaracions dels ecologistes, que afirmaren que «abans i després del 12-N, els dirigents del Partit Popular havien fet el ridícul amb les seves declaracions».
Matas havia dit que no es podia criticar el seu model territorial perquè no es concretaria fins les DOT. El GOB contestà que la manifestació no anava dirigida contra «el futur» sinó contra el model vigent en l'actualitat, del qual, segons els ecologistes, el màxim responsable és el Govern del Partit Popular. En aquest sentit, acusaren Matas d'intentar confondre l'opinió pública sobre l'objectiu del 12-N.
El president del GOB, Joan Rita, volgués concretar encara més. Reconegué que les DOT de Matas encara no s'han divulgat, però digué que es podia intuir per on anirien. Després d'afirmar que era incongruència aprovar un Pla de carreteres abans de redactar les DOT, Rita explicà que «l'excalèctric en què el PP vol convertir Mallorca i el projecte d'ampliació de l'aeroport» oferien una bona idea de la concepció expansionista del Govern de Jaume Matas.
Rita es demanà quin sentit tenia ampliar tant les infraestructures, si les directrius d'ordenació del territori volien aturar el creixement urbanístic i poblacional.
El GOB aprofità també per valorar el resultat de la manifestació del 12-N, que considera un «èxit històric», que «superà fins i tot les expectatives que sobre elles s'havien creat».
Els dirigents de l'organització ecologistes digueren que «quan parlam d'èxit ens referim tant a l'aspecte quantitatiu (una de les més grans manifestacions multitudinàries de la història de Mallorca) i a la qualitat (diversitat i heterogeneïtat dels manifestants). Es pot dir que a la manifestació hi havia el consens social que Jaume Matas reclama». El GOB assenyalà que, des del seu punt de vista, només manca el Govern per completar aquest consens.
Els ecologistes també agraïren el suport que havient rebut de «tota la societat mallorquina, especialment de les més de cent entitats, associacions, grups polítics, col·lectius universitaris i sindicats que contribuïren a la difusió i a l'èxit de la manifestació».
El GOB també destacà el ressò internacional que havia tingut la convocatòria del 12-N. La manifestació ha ocupat planes de la premsa, de la ràdio i de la televisió angleses, així com en els mitjans escrits d'Alemanya. Això denota l'interès que un «model de turisme sostenible» té en els nostres principals clients.
Noves iniciatives
Dins el mes de desembre el GOB iniciarà una recollida de firmes per dur al Parlament de les Illes Balears una iniciativa legislativa popular de moratòria urbanística de «bon de veres». Demanen milers i milers de firmes per «tornar a escriure una pàgina decisiva en defensa de la nostra terra».
