Marratxí, governat per Independents de Marratxí i PSOE, és una
de les tares urbanístiques del Pacte de Progrés. Així ho denuncià
divendres el president del Govern balear, Jaume Matas, com a
rèplica a les acusacions que li han estat llançant amb motiu de la
manifestació del 12-N.
El municipi és un exponent clar de la construcció incipient que
s'estén pels municipis veïns de Palma, on molts habitants de la
capital illenca s'han traslladat a la recerca d'un lloc residencial
permanent i proper. El batle de Marratxí, l'independent Miquel
Bestard, governa amb el suport del PSOE.
Els resultats s'aprecien a través d'una dada oferida pel regidor
del PP de Marratxí, Antoni Montilla: cada mes s'empadronen una
mitjana de 112 nous residents en el terme municipal i hi ha una
vintena d'ubanitzacions il·legals, fins i tot dins una Anei de
Pòrtol.
Segons Montilla, cada mes els decrets de batlia reflecteixen una
trentena de sancions per infracció urbanística. Les intervencions,
però, no es consumen fins a les darreres conseqüències. «Es cobren
multes que poden ser milionàries "ha declarat", però no s'ha
esbucat cap casa». El seu parer és que faria falta qualque acció
contundent per evitar l'excés de confiança amb què actuen
determinats constructors en terrenys no edificables.
Les oficines de la Regidoria d'Urbanisme, a més a més, estan
desbordades i és quasi impossible tenir la informació al dia.
Mentre que la població del terme és ja d'uns 20.000 habitants, els
funcionaris que es dediquen al control de les edificacions són els
mateixos que fa set anys, i l'increment d'expedients fa
aconsellable una plantilla més àmplia.
La situació ha arribat a tal punt que es preveu canviar la
ubicació de les dependències a unes sales buides de l'escola
propera a la casa de la vila.
L'estratègia municipal davant la consolidació de nuclis
il·legals és provar de legalitzar-los. Això vol dir regular
habitatges que, en molts casos, no compten amb cèdula
d'habitabilitat. Assumir els terrenys fa preveure una despesa
futura de gran magnitud, en haver de dotar aquestes àrees amb tots
els serveis, quan no estava previst fer-ho en la planificació
inicial.
Montilla considera aquestes mesures permisives i
«electoralistes» en voler contentar el que qualifica de «bosses de
votants».
La majoria d'edificacions il·legals són veïnes de zones urbanes
reconegudes i es volen qualificar com a tals. Per ara, els que hi
habiten estan podent gaudir, per exemple, d'instal·lacions
esportives que els residents en cases legals han pagat a través de
contribucions especials.
La cosa és encara més greu en indrets com Son Ametler, on s'ha
edificat en zona rural. També són habituals els casos en què els
nuclis irregulars es nodreixen d'aigua de pous per a agricultura,
per tant, també està pendent el tràmit administratiu d'emetre les
llicències corresponents per donar-li ús urbà. La urbanització
incipient ha estat visible de forma especial a indrets com el Pont
d'Inca Nou, on en aquests moments hi ha uns 2.000 habitants. Nova
Cabana, Cas Miot o es Caülls. Malgrat que moltes d'aquestes
construccions són legals, això no redueix la gravetat de la
situació, perquè en afegir-s'hi les il·legals el conjunt és
incontrolable.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.