algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Marratxí es desborda amb un creixement de més de 100 residents nous cada mes

L'oposició del PP constata la presència de devers vint nuclis il·legals en el municipi

Marratxí, governat per Independents de Marratxí i PSOE, és una de les tares urbanístiques del Pacte de Progrés. Així ho denuncià divendres el president del Govern balear, Jaume Matas, com a rèplica a les acusacions que li han estat llançant amb motiu de la manifestació del 12-N.

El municipi és un exponent clar de la construcció incipient que s'estén pels municipis veïns de Palma, on molts habitants de la capital illenca s'han traslladat a la recerca d'un lloc residencial permanent i proper. El batle de Marratxí, l'independent Miquel Bestard, governa amb el suport del PSOE.

Els resultats s'aprecien a través d'una dada oferida pel regidor del PP de Marratxí, Antoni Montilla: cada mes s'empadronen una mitjana de 112 nous residents en el terme municipal i hi ha una vintena d'ubanitzacions il·legals, fins i tot dins una Anei de Pòrtol.

Segons Montilla, cada mes els decrets de batlia reflecteixen una trentena de sancions per infracció urbanística. Les intervencions, però, no es consumen fins a les darreres conseqüències. «Es cobren multes que poden ser milionàries "ha declarat", però no s'ha esbucat cap casa». El seu parer és que faria falta qualque acció contundent per evitar l'excés de confiança amb què actuen determinats constructors en terrenys no edificables.

Les oficines de la Regidoria d'Urbanisme, a més a més, estan desbordades i és quasi impossible tenir la informació al dia. Mentre que la població del terme és ja d'uns 20.000 habitants, els funcionaris que es dediquen al control de les edificacions són els mateixos que fa set anys, i l'increment d'expedients fa aconsellable una plantilla més àmplia.

La situació ha arribat a tal punt que es preveu canviar la ubicació de les dependències a unes sales buides de l'escola propera a la casa de la vila.

L'estratègia municipal davant la consolidació de nuclis il·legals és provar de legalitzar-los. Això vol dir regular habitatges que, en molts casos, no compten amb cèdula d'habitabilitat. Assumir els terrenys fa preveure una despesa futura de gran magnitud, en haver de dotar aquestes àrees amb tots els serveis, quan no estava previst fer-ho en la planificació inicial.

Montilla considera aquestes mesures permisives i «electoralistes» en voler contentar el que qualifica de «bosses de votants».
La majoria d'edificacions il·legals són veïnes de zones urbanes reconegudes i es volen qualificar com a tals. Per ara, els que hi habiten estan podent gaudir, per exemple, d'instal·lacions esportives que els residents en cases legals han pagat a través de contribucions especials.

La cosa és encara més greu en indrets com Son Ametler, on s'ha edificat en zona rural. També són habituals els casos en què els nuclis irregulars es nodreixen d'aigua de pous per a agricultura, per tant, també està pendent el tràmit administratiu d'emetre les llicències corresponents per donar-li ús urbà. La urbanització incipient ha estat visible de forma especial a indrets com el Pont d'Inca Nou, on en aquests moments hi ha uns 2.000 habitants. Nova Cabana, Cas Miot o es Caülls. Malgrat que moltes d'aquestes construccions són legals, això no redueix la gravetat de la situació, perquè en afegir-s'hi les il·legals el conjunt és incontrolable.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.