Els regants es queixen que alguns nouvinguts no respecten les normes

Segons el president d'un dels col·lectius de regants existents a la Vall, Antoni Frontera Rullan, de la Font del Barranc «certs propietaris, sobretot forans i nouvinguts, no han assimilat el sistema del dret del pas de l'aigua per les seves propietats que existeix des de temps immemorials. Alguns pensen que el fet que l'aigua passi per ca seva ja els dóna dret a agafar-la i això no ho poden fer fins i tot en el cas que siguin propietaris d'aigua, ja que hi ha normes molt estrictes».

Frontera és de l'opinió que s'hauria d'educar la gent, tal vegada fent difusió dels reglaments per tal que coneguin els fonaments del sistema de distribució de les síquies i dels siquiers.

El president de la Font del Barranc està convençut que els diferents col·lectius de regants que hi ha a Sóller i a Fornalutx haurien d'unificar-se en un sol sindicat, «única manera efectiva de defensar l'aigua de Sóller i evitar el perill que aquesta vagi a parar fora de la Vall». Segons Frontera, a les fonts petites no arriben les subvencions milionàries gràcies a les quals ara s'han pogut arreglar les síquies de les fonts principals administrades pel sindicat de regants de les fonts de s'Ullet i s'Olla. És del parer que amb la unificació es millorarien els problemes administratius i es podria informatitzar la distribució, les hores i minuts.

Segons sembla, les fonts més petites de la Vall tenen també grans problemes de conservació, ja que les xarxes de síquies tenen recorreguts llargs i sinuosos. Precisament la Font del Barranc signà un conveni amb l'Ajuntament per a l'aprofitament dels seus sobrants, a canvi d'1.200.000 pessetes en concepte de la utilització i conservació de la canonada que té quatre quilòmetres de llarg.

A Sóller hi ha moltes fonts, però els col·lectius de regants principals són els de les fonts de s'Olla, de s'Ullet, del Barranc, d'en Joi, d'en Redó, des Verger, Nova, de Binibassí i de la Mare de Déu.