Els santjordiers tenen clar que volen conservar la seva hegemonia dins el conjunt de la població d'aquesta barriada de Palma i temen l'execució del nou urbanitzable que Cort contempla a la zona de Can Fàbrigues.

Els veïns argumenten el seu rebuig al creixement desmesurat de Sant Jordi en un informe redactat pel catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears, Pere Antoni Salvà. Salvà explicà, ahir, en el Liceu d'aquest barri, que si s'executa l'urbanitzable de Can Fàbrigues, en deu anys Sant Jordi creixerà en 4.000 habitants.

Les xifres  

Si això és així els santjordiers només representaran el 30 per cent del total de la població. Mentre que ara el 75 per cent dels habitants ha nascut a Sant Jordi.

Així mateix, Salvà, que també és santjordier, va explicar l'evolució vegetativa d'aquesta població. En els darrers cinc anys, el nucli urbà ha crescut en 59 persones; el que representa una mitjana de 12 persones per any. Mentre que als afores, el creixement ha estat de cent persones; la gran majoria d'elles es concentren a la urbanització irregular de Son Olivaret.

I encara que d'aquí a deu anys, la població que ara té entre 15 i 24 anys "que de fet és majoritària dins Sant Jordi" tindrà necessitat d'adquirir un habitatge, Salvà considera que la zona de sa Farinera bastarà per acollir la demanda. Els veïns demanen que qualifiquin com a urbana l'àrea de sa Farinera. Cort, però, la vol mantenir com a rústica. Amb aquesta modificació «només caldrien uns tres habitatges més per cobrir les necessitats», explica.

Divendres a vespre, la Plataforma pel creixement mesurat de Sant Jordi va presentar l'estudi de Salvà als comptats representants municipals que assistiren a la convocatòria dels veïns.

Poca assistència  

De fet, de l'equip de govern municipal no comparegué ningú, mentre que de la resta de grups hi assistí el nacionalista Cecili Buele i el socialista Josep Morell. La representació del Consell Insular de Mallorca va venir de mans del seu vicepresident, el també secretari general del PSM, Pere Sampol.

L'oposició municipal es posicionà a favor dels veïns. De fet, varen ser els socialistes qui escoltaren en un principi les demandes veïnals.
Des del Consell Insular de Mallorca, el vicepresident Pere Sampol va deixar clar que prendria nota de la situació i la transmetria als tècnics de la Comissió Insular d'Urbanisme. Però, també els va dir que la darrera paraula la té l'equip municipal de l'Ajuntament de Palma.

I, ara per ara, el regidor d'Urbanisme de Cort, Carles Ripoll, s'oposa a realitzar qualsevol modificació.