El control sobre l'estat dels pous negres i fosses sèptiques
correspon als ajuntaments respectius, afirmaren ahir fonts oficials
de la Conselleria de Medi Ambient. A la vegada, totes les
inversions i millores que es facin en matèria de clavegueram i
d'eliminació d'antigues canonades és responsabilitat del Consell
Insular a través del seu Pla d'obres i serveis.
Per tant, el Govern balear no té responsabilitat directa en la
problemàtica dels pous negres, que si no estan degudament
acondicionats produeixen la fermentació de restes orgàniques que
deriva en gas metà.
De fet, a Mallorca existeixen uns 20.000 pous negres i fosses
sèptiques, bona part de les quals es troben a sòl rústic. Tot i
així, fonts oficials de la Conselleria de Medi Ambient destacaren
que «la Llei de sòl rústic no parla per res de pous negres. Per
tant, i encara que el Parlament aprovàs aquesta normativa a
instàncies del Govern, tot el control sobre els punts potencialment
productors de metà corresponen als ajunaments».
Així, ahir a Medi Ambient es descartava que el Govern pogués
promoure una campanya d'inspeccions dels pous negres i les fosses
sèptiques. S'ha de pensar que aquestes, per estar degudament
acondicionades, han de tenir un conducte d'aire. Per evitar les
males olors, s'aconsella que aquest conducte se situï, com si fos
una xemeneia, a una altura superior a la de cada casa.
No obstant això, la Conselleria de Medi Ambient pensa que «és
molt difícil que un pou negre pugui produir un accident. S'ha de
pensar que un accident com el del Cappuccino és la conseqüència
d'una concentració enorme de gas, i resulta impensable que això
pugui passar en un pou d'habitatge unifamiliar».
Alhora «és cada Ajuntament el que ha de saber com estan les
coses en el seu terme municipal, i el que ha de prendre mesures si
ho considera necessari. I són ells els que s'han de preocupar en el
cas que detectin algun potencial perill, com puguin ser les olors
que poguessin advertir sobre la presència de gas». De qualsevol
manera, són les ordenances municipals les que han d'incidir en
aquesta qüestió, «distintiu» de les societats que tenen
infraestructures de mala qualitat.
En aquest sentit, el Pla d'obres i serveis del Consell Insular
ha fet un notable esforç en els darrers anys per dotar de xarxes de
clavegueram modernes a la major part dels pobles de Mallorca.
No obstant això, recents estudis de fuites tant a les xarxes
d'aigües brutes com de potables revelen que les deficiències són
encara importants fins i tot en els nuclis urbans.
En aquest sentit, tècnics consultats consideren més probable la
producció subterrània de gas metà en les zones urbanes, on es pot
produir la interacció de diferents pous negres propers que a les
cases construïdes a sòl rústic i molt separades les unes de les
altres.
Tot i així, és dóna per segur que el nombre de fosses sèptiques
que acompleixen la normativa són molt poques i que fins ara no ha
existit gaire interès institucional per evitar potencials perills,
encara que siguin molt més petits que els de l'accident del passeig
marítim. On sí se sospita que podrien existir concentracions més
importants de metà és en el subsòl de Palma. De fet, els operaris
que han de fer excavacions prenen tot tipus de mesures per tal
d'evitar una possible intoxicació que fins i tot podria ser letal.
Fet també comú a les ciutats plenes d'història i de construccions
enterrades.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.