El control sobre l'estat dels pous negres i fosses sèptiques correspon als ajuntaments respectius, afirmaren ahir fonts oficials de la Conselleria de Medi Ambient. A la vegada, totes les inversions i millores que es facin en matèria de clavegueram i d'eliminació d'antigues canonades és responsabilitat del Consell Insular a través del seu Pla d'obres i serveis.

Per tant, el Govern balear no té responsabilitat directa en la problemàtica dels pous negres, que si no estan degudament acondicionats produeixen la fermentació de restes orgàniques que deriva en gas metà.

De fet, a Mallorca existeixen uns 20.000 pous negres i fosses sèptiques, bona part de les quals es troben a sòl rústic. Tot i així, fonts oficials de la Conselleria de Medi Ambient destacaren que «la Llei de sòl rústic no parla per res de pous negres. Per tant, i encara que el Parlament aprovàs aquesta normativa a instàncies del Govern, tot el control sobre els punts potencialment productors de metà corresponen als ajunaments».

Així, ahir a Medi Ambient es descartava que el Govern pogués promoure una campanya d'inspeccions dels pous negres i les fosses sèptiques. S'ha de pensar que aquestes, per estar degudament acondicionades, han de tenir un conducte d'aire. Per evitar les males olors, s'aconsella que aquest conducte se situï, com si fos una xemeneia, a una altura superior a la de cada casa.

No obstant això, la Conselleria de Medi Ambient pensa que «és molt difícil que un pou negre pugui produir un accident. S'ha de pensar que un accident com el del Cappuccino és la conseqüència d'una concentració enorme de gas, i resulta impensable que això pugui passar en un pou d'habitatge unifamiliar».

Alhora «és cada Ajuntament el que ha de saber com estan les coses en el seu terme municipal, i el que ha de prendre mesures si ho considera necessari. I són ells els que s'han de preocupar en el cas que detectin algun potencial perill, com puguin ser les olors que poguessin advertir sobre la presència de gas». De qualsevol manera, són les ordenances municipals les que han d'incidir en aquesta qüestió, «distintiu» de les societats que tenen infraestructures de mala qualitat.

En aquest sentit, el Pla d'obres i serveis del Consell Insular ha fet un notable esforç en els darrers anys per dotar de xarxes de clavegueram modernes a la major part dels pobles de Mallorca.

No obstant això, recents estudis de fuites tant a les xarxes d'aigües brutes com de potables revelen que les deficiències són encara importants fins i tot en els nuclis urbans.

En aquest sentit, tècnics consultats consideren més probable la producció subterrània de gas metà en les zones urbanes, on es pot produir la interacció de diferents pous negres propers que a les cases construïdes a sòl rústic i molt separades les unes de les altres.

Tot i així, és dóna per segur que el nombre de fosses sèptiques que acompleixen la normativa són molt poques i que fins ara no ha existit gaire interès institucional per evitar potencials perills, encara que siguin molt més petits que els de l'accident del passeig marítim. On sí se sospita que podrien existir concentracions més importants de metà és en el subsòl de Palma. De fet, els operaris que han de fer excavacions prenen tot tipus de mesures per tal d'evitar una possible intoxicació que fins i tot podria ser letal. Fet també comú a les ciutats plenes d'història i de construccions enterrades.