La iniciativa del president del Govern balear, Jaume Matas, d'oferir un «gran pacte» a partits polítics i a les institucions fou rebuda amb disparitat de valoracions per part dels batles del PP. Així, mentre que a la comarca de Manacor dominà la contrarietat, a la d'Inca la notícia fou benvinguda. En definitiva, la divisió es feu patent.

Indignació és el que provocà als batles populars del Migjorn i a alguns del Llevant i del Pla la proposta de Matas de fer un gran pacte per limitar el creixement urbanístic.

La majoria de batles no acceptaran de cap de les maneres la desclassificació de sòl urbanitzables en els seus termes i no comparteixen els criteris del president.

Així, es mostraren desconcertats perquè des del partit ningú no els havia comunicat res i troben que és allà on s'ha parlar. La zona del Migjorn, la més crítica amb la proposta de Matas, és la que té més projectes urbanístics aprovats de Mallorca.

Un dels municipis que es veuria afectat per la limitació seria Llucmajor amb els projectes del golf i hotel de Son Antelm; els xalets, hotels i golf de Regana i els xalets i hotel del puig des Ros. Gaspar Oliver (PP), batle de Llucmajor, va ser clar i contundent sobre la proposta de Matas: «No entenc res. Vull que el partit faci un debat urgent per parlar d'aquest tema a nivell autonòmic i s'aclareixin aquestes postures que no puc entendre de cap de les maneres. És en el partit que s'ha de parlar d'això».

També el batle de Campos, Andreu Prohens (PP), s'hi mostrà contrariat. «Hi ha molts de municipis que estan molt urbanitzats. Però aquesta limitació afectaria en gran mesura Campos i jo com a batle no ho puc acceptar. He de mirar pel futur dels campaners i aquest passa pels projectes que estan aprovats als nostre municipi. Hi ha zones que creim que s'han de protegir com és la des Trenc. Però aturar els altres projectes seria una discriminació per Campos i es paralitzaria el futur del nostre municipi», manifestà.

Aquest municipi del Migjorn té en projecte la urbanització de xalets de Son Durí, l'hotel i xalets a dalt sa Ràpita, la clínica de rehabilitació del balneari de la Font Santa, el camp de polo, urbanització i hotel de ses Rotes i el camp de polo i hotel de Son Baco.

Qui tampoc no es mostrà molt d'acord amb les tesis de Jaume Matas va ser el batle de Santanyí, Cosme Adrover (PP): «Si no es respecten els sòls urbanitzables aprovats es crearà una inseguretat jurídica demencial. Crec en un pacte però que partiguem des de zero i es respecti el que està projectat. No em pereix bé que es comenci a desclassificar». Santanyí compta amb els camps de golf i urbanització de sa Talaiola i es Pujol i el complex de xalets de Cala d'Or.

Andreu Riera, president del PP de Felanitx i diputat autonòmic, també es mostrà ahir del tot contrariat. Riera afirmà: «Matas s'ha precipitat sense que el partit ho sapigués».

La batlessa de Manacor, Catalina Sureda, manifestà al respecte que «és una realitat que a Mallorca tenim un territori limitat, però aquests temes tan importants s'han de debatre en el partit i allà s'ha d'estudiar si és convenient fer una reordenació». Sureda no va compartir tampoc les formes de Matas a l'hora d'anunciar aquest gran pacte sense que el partit es definís abans.

Per la seva banda, el batle de Montuïri, Joan Antoni Ramonell (PP), apuntà sobre aquesta polèmica que «Matas s'ha precipitat i els batles som els qui hauríem de tenir la darrera paraula perquè som els qui coneixem la realitat dels municipis. Abans d'anunciar-ho s'hauria d'haver fet un gran debat al partit».

Els qui sí que es mostraren del tot a favor amb la proposta de Jaume Matas foren els partits de l'oposició en els diferents municipis. El PSM de Llucmajor pensa que aquest gran pacte proposat pel president és «una garrotada moral pel batle de Llucmajor, Gaspar Oliver. Nosaltres coincidim amb l'anàlisi de la situació urbanística feta pel president Matas». Els nacionalistes, arran de les declaracions de Matas, reclamen un pacte entre Govern, Consell Insular de Mallorca i Ajuntament per desclassificar Regana i es puig des Ros.

A l'extrem oposat, la totalitat dels batles populars de la comarca d'Inca acolliren de forma molt positiva l'anunci del president Matas per tal de reduir el creixement urbanístic.

Des d'Inca, el batle Pere Rotger va remarcar que «és absolutament necessari prendre mesures per posar remei a la massificació que estam patint. El plantejament del president d'arribar a un consens és del tot encertat».

El batle de Santa Margalida, Antoni del Olmo, va dir que «hem arribat a un punt en el qual ja no s'hauria de deixar construir més». Així, es mostrà totalment a favor de qualsevol mesura restrictiva.

Sencelles és un dels municipis de l'interior que han experimentat un creixement urbanístic desmesurat en sòl rústic. És per això que el batle, Guillem Ferrer, va lloar la iniciativa de Jaume Matas, tot i que destacà que «per regular la futura ordenació de l'Illa era indispensable obtenir el consens de tots els partits».

En aquesta mateixa línia es manifestà el batle de Selva, Joan Rotger, que esmentà emperò que «el consens ha d'incloure també la participació dels Ajuntaments que som els que patim en darrera instància els resultats de l'ordenació urbanística».

Rotger creu que «és un bon moment per plantejar un debat seriós sobre el creixement de la nostra comunitat perquè encara som a temps de preparar un futur racional i que garanteixi una qualitat de vida». El batle selvatgí va fer un toc d'atenció als problemes de planejament que pateixen els municipis d'interior sobretot pel que fa al desenvolupament del sòl rústic.

Antoni Gómez, d'Escorca, explicà que «és de primera necessitat acabar amb el creixement urbanístic tal i com s'ha fet fins ara».

En la mateixa línia s'expressà el batle de Consell, Joan Bibiloni (PP), que recordà que en aquest municipi ja s'han aprovat fa poc mesures per limitar el creixement a foravila. Així mateix, estigué d'acord en què aquest plantejament no s'ha de veure des d'un punt de vista polític.

Per últim, el batle d'Alcúdia, Miquel Ramis, recordà que la idea del pacte ha sortit d'ell en la seva qualitat de conseller de Medi Ambient. De fet, Ramis acompanyà ahir Matas a la reunió amb Antich per tractar aquesta qüestió.