Unanimitat per envestir la reforma del Moll a la Comissió Port-Ciutat

Totes les parts estan d'acord que s'ha de tirar endavant la reforma del moll Vell, però no totes coincideixen en la llibertat que ha de tenir l'empresa privada a l'hora de donar forma al projecte.
Aquesta és una de les conclusions que es va poder percebre ahir entre els assistents a la primera reunió de la Comissió Port-Ciutat, convocada per l'Autoritat Portuària de les Balears (APB), per provar de consensuar al màxim el plec de concessions de l'obra.
La trobada era gairebé de tràmit. Hi assistiren 22 representants de les 24 entitats que estaven convocades, entre grups polítics, empresarials i ciutadans. La convocatòria era iniciativa del president de l'APB, Lluís Ramis d'Ayreflor, que els demanà simplement si era procedent tirar endavant el projecte. El «sí» va ser unànime.
Les divergències es manifestaren després, en els passadissos i en comunicats posteriors. Antoni Roig, del PSOE de Cort, i Gabriel Barceló, del PSM, manifestaren que el procediment adequat seria convocar un concurs d'idees previ al de concessió de les obres. D'aquesta manera, les empreses interessades participarien per dur a terme un projecte concret, i no obert, com desitja Ramis.
Els pioners en aquesta postura han estat el Col·legi d'Enginyers i el d'Arquitectes, com a mesura per garantir l'harmonia entre la ciutat i la zona afectada.
Ramis, de la seva banda, afirmà amb claredat que «no tenim previst fer cap estudi previ, el plantejament del projecte és obert».
La Comissió Delegada d'Empreses Consignatàries i Estibadores (APEAM) manifestà durant la reunió la seva preocupació perquè la reforma no suposi la pèrdua de prestacions en els molls comercials davant la pressió de la zona d'oci. En aquest sentit no només temen que se'ls resti espai per a la càrrega i descàrrega, sinó que se'ls dificultin els accessos i sortides dels camions que duen les mercaderies, sobretot, cap el polígon de Son Castelló.
A més, en cas que l'obra suposi canviar la seva ubicació en el conjunt del port, demanen que això no transtorni les maniobres dels vaixells, la qual cosa podria encarir l'activitat si, posem per cas, provocàs una major activitat per als pràctics.
Ramis, en declaracions als mitjans de comunicació, garantí que «es mantindran els cent-trenta mil metres quadrats destinats a càrrega i descàrrega», tant si s'opta per fer un nou dic com si s'aposta per una opció que integri l'àrea d'esbarjo i la comercial. Així mateix, insistí en què es tindran en compte la resta de demandes del sector navilier.