Matas vol arribar a un «gran pacte» per limitar el creixement urbanístic balear
El president demana consens per desclassificar sòls actualment urbanitzables
El president del Govern balear, Jaume Matas, va fer ahir una
crida a la consecució d'un «gran pacte» sobre ordenació del
territori que permeti limitar de forma consensuada l'actual
creixement urbanístic i garantir la preservació del territori i el
manteniment de la qualitat de vida.
Jaume Matas qualificà de «prioritària» aquesta qüestió després de
l'audiència que el rei Joan Carles concedí al màxim responsable de
l'executiu autonòmic i a tot el seu equip de consellers.
Una de les decisions per adoptar en aquest «gran pacte» seria, tal
i com reconegué el president, la desclassificació de sòls
urbanitzables. En tot cas, Matas no volgué avançar l'adopció de
mesures cautelars o d'una moratòria que eviti la proliferació de
projectes davant d'aquest anunci i avantposà la necessitat
d'assolir abans un diàleg i un acord sobre el tema. També considerà
prematur parlar de suspensions de plans municipals.
Un instrument imprescindible per assolir l'acord seran les
Directrius d'Ordenació Territorial (DOT). Un cop que les DOT han
passat per la fase d'exposició pública i que les forces socials han
pogut presentar les al·legacions que han considerat oportunes, el
debat passa ara al camp polític, tal i com assenyalà Matas. En tot
cas, també matisà que aquest debat no ha de ser «excessivament
polititzat ni demagògic» perquè sigui possible el màxim consens amb
els partits representatius de les Illes.
Així mateix, el president confià que en aquest futur projecte de
llei hi participin Ajuntaments, Consells Insulars, i Govern i que
pugui ser aprovat el més aviat possible. Si pot ser, abans de Nadal
o com a mínim abans de la fi de la legislatura.
La resposta dels partits de l'oposició a la invitació de Matas va
tenir un punt en comú: es reclamen fets i no només paraules. En tot
cas, el grau d'escepticisme davant la proposta del president canvia
d'un partit a un altre.
La presidenta del Consell Insular de Mallorca i d'Unió Mallorquina,
Ma. Antònia Munar, qualificà de «molt adient» la voluntat d'assolir
un pacte, encara que també incidí en què l'executiu autonòmic ha
tingut durant molts d'anys la competència per fer-ho «i no hi ha
hagut voluntat». En tot cas, Munar insistí en què «el futur passa
per una ordenació del territori» i si el Govern ha rectificat en la
seva posició s'asseuran a dialogar. La presidenta del CIM també
volgué deixar molt clar que «l'únic partit que ha defensat el
territori ha estat UM» amb lleis com la d'Espais Naturals.
Per la seva banda, el candidat socialista a la presidència del
Govern, Francesc Antich, manifestà que abans de les vacances ja
havia parlat sobre aquest tema amb el president Matas, ja que fixar
els límits del creixement és un dels temes més importants que s'han
d'afrontar, tal i com havia posat sobre la taula la formació que
dirigeix. Antich es mostrà «content que al final se n'hagin temut»
(en referència als populars) i oferí la «total disposició» a entrar
en el diàleg. Això sí, també insistí en què el missatge de Matas és
important «però no s'ha de quedar en simples paraules». Antich
també posà de relleu la contradicció entre aquesta intenció
expressada pel president Matas de limitar el creixement i els plans
expansius que aproven alguns Ajuntaments governats per populars com
el de Llucmajor.
El dirigent polític que es mostrà més escèptic amb la iniciativa de
Matas fou el secretari general del PSM-Nacionalistes de Mallorca,
Pere Sampol. Utilitzà la mateixa expressió que Antich referida a la
necessitat de «passar de les paraules als fets» alhora que definí
com «joc d'artifici» i «electoralisme pur» les paraules del
president Matas. Així mateix, posà sobre la taula la divisió
existent al PP i comentà que «quan un té majoria absoluta, no
necessita demanar consens» i, en definitiva, reconegué la seva
incredulitat sobre la concreció del pacte.
D'altra banda, Diari de Balears intentà conèixer l'opinió dels
representants d'Esquerra Unida, encara que no fou possible
localitzar-los.
També a Illes Balears
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- Reclamen el desallotjament de dos edificis històrics de Palma, ocupats pel Ministeri de Defensa i per la família reial espanyola
- L’STEI denuncia que la Conselleria d’Educació amaga informació sobre ràtios i quotes
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.