El GOB ha localitzat 208 ocells, d'onze espècies diferents, electrocutats per les esteses de Menorca, propietat de GESA. Segons el darrer anuari ornitològic de les Illes del GOB, els ocells trobats representen «una petita part dels que realment moren electrocutats». L'acció de tractors llaurant molt a prop de les torres i diverses espècies d'animals carronyers «ha demostrat que desapareixen una gran quantitat de restes», explica.
Els estudis de la influència de les esteses elèctriques sobre l'avifauna han confirmat —diu el Grup Balear d'Ornitologia— el perill que representen diversos tipus de torres i cablatge en la mortaldat d'ocells a causa de l'electrocució i la col·lisió.
Les espècies més afectades són el corb (Corvus corax) amb 101 espècies localitzades, seguit de la gavina (Larus cachinnans) amb 51 ocells electrocutats, el milà (Milvus milvus) amb 14 espècies trobades, i el soter (Hieraetus pennatus) amb deu exemplars. Pel GOB la resta d'espècies es deuen electrocutar de forma menys habitual ja que empren, amb menys freqüència, les torres com a posadors. «Són més escasses o, simplement, la seva mida és prou petita perquè no resultin afectades».
El GOB afirma que «si l'Administració i Gesa no prenen mesures urgents i encertades, espècies com la milana quedaran extingides».
Els catorze milans morts s'han trobat especialment en el nord de l'Illa. Actualment, les àrees de reproducció d'aquest ocell estan situades en els seus dos extrems, en dos focus principals, encara que les àrees de dispersió juvenil l'abracin tota. Pel GOB «és especialment preocupant la situació del nucli oreintal que es troba envoltat per la línia anomenada es Grau i que s'ha confirmat com la línia més perillosa de l'Illa. El nombre d'ocells morts localitzats, encara que corresponen a un període de temps d'entre un i cinc anys, representa un important impacte de l'estesa, si tenim en compte que sobreviuen només unes deu parelles reproductores», adverteixen els ecologistes.
Al llarg de l'hivern 1995-1996 vuit equips naturalistes del GOB format per 18 persones varen realitzar un seguiment acurat de l'estesa elèctrica a Menorca, de més de quatra-cents quilòmetres de cablatge.
Aquesta feina, segons el GOB «va representar un centenar de sortides al camp per revisar tots els trams: una sola visita per cada torre.
Cada vegada que es trobava un ocell electrocutat davall de les torres el personal del GOB emplena una fitxa on s'anota el tipus de torre, la seva ubicació i la localització. Cada exemplar es diposita en una bossa amb la referència de la torre on s'ha trobat. Posteriorment, es prepara una mostra de referència que servirà per a la indentificació de totes les restes. Per realitzar els treballs d'identificació s'han agafat com a referències més vàlides els ossos grans, especialment el crani, el sinsacre i el fèmur.
