Un 25 per cent dels expedients d'obres en zones protegides que ha aprovat la Comissió de Patrimoni i ha autoritzat Urbanisme del Consell Insular de Mallorca són sol·licituds per part d'estrangers que han demanat permís per rehabilitació o per construcció d'habitatges, entre d'altres.
L'hivern és el període en què els estrangers sol·liciten més permisos d'obres, perquè d'aquesta manera quan arriba l'estiu l'edificació pot estar acabada. Els permisos els concedeix Urbanisme, una vegada que Patrimoni n'ha fet una valoració favorable.
Les autoritzacions en què té competència el CIM i no els ajuntaments es refereixen a sol·licituds d'obres en llocs declarats paisatge pintoresc, com la serra de Tramuntana, centres històrics, Bé d'Interès Cultural (BIC) i zones arqueològiques.
De fet, la Comissió de Patrimoni afirma que quasi un 25 per cent dels expedients d'enguany provenen de Banyalbufar i d'Estellencs, seguits d'Alcúdia i de Muro.
En tot cas, s'ha d'afegir que des del 1997 els ajuntaments de Palma, Valldemossa i Binissalem tenen les competències pel que fa a les zones declarades Conjunt Històric.
Enguany, fins al 23 de juliol, Patrimoni ha resolt 226 expedients, la mateixa quantitat que el 1997. Entre els expedients figuren projectes d'embelliment del torrent de Pareis, obres de millora de façanes, construccions de nous habitatges, obres de recuperació de teulades, etc.
A més dels expedients, el CIM ha resolt enguany 32 assumptes diversos, com per exemple permisos d'excavacions, restauracions de béns immobles, sol·licitud de neteja de talaiots, sol·licitud de condicionament de valors artístics de portes i finestres, etc.
Els permisos que ha resolt Patrimoni fins al 23 de juliol d'enguany són els mateixos que va realitzar per aquestes dates l'any passat. No obstant això, el 1996 fins al mes d'agost el CIM havia tramitat 186 expedients. Pel que fa a dades anuals, el 1996 la Comissió de Patrimoni va resoldre un total de 320 permisos d'obres i 20 assumptes, mentre que l'any 1997 aquesta xifra va augmentar fins a 450 expedients d'obres i 67 assumptes. Perquè es pugui admetre alguna mena d'obra en una zona protegida, aquesta s'ha d'adequar a les Normes Subsidiàries de cada municipi, que són diferents segons la localitat.
A més, tampoc no hi pot haver impacte visual, l'obra s'ha d'adequar a la tipologia de la zona i ha de quedar integrada dins del paisatge.
Delimitació
Si per exemple es vol construir prop d'una cova, la parcel·la on es vol edificar està declarada com a zona arqueològica. Per tant, se n'ha de fer un estudi de delimitació abans de construir-hi.
Si es tracta d'un lloc declarat ANEI (Àrea Natural d'Especial Interès) només es pot edificar per cada 200 mil metres de terreny com a mínim, encara que els ajuntaments poden adoptar una mesura més proteccionista.
Si, en canvi, està declarat ARIP (Àrea Rural d'Interès Paisatgístic) es poden construir a partir de trenta mil metres quadrats.
Per acabar, si es vol realitzar una ampliació d'un xalet en un lloc protegit només es prodrà fer un 25 per cent del seu volum i com a única vegada.
