Una excavació a Turquia, en el jaciment de Bogazköy-Hattusha, on es va situar la capital de l'Imperi hitita, ha tret a la llum una llengua indoeuropea desconeguda fins ara recollida en tauletes d'argila. Els hitites van ser una de les grans potències d'Àsia occidental durant el final de l'Edat del Bronze (1650 a 1200 aC).
Les excavacions a Bogazköy-Hattusha es duen a terme des de fa més de 100 anys sota la direcció de l'Institut Arqueològic Alemany. El lloc ha estat reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1986. Fins ara s'han trobat allí gairebé 30.000 tauletes d'argila amb escriptura cuneïforme. Aquestes tauletes, que van ser incloses en el Patrimoni Documental Mundial de la UNESCO el 2001, proporcionen una rica informació sobre la història, la societat, l'economia i les tradicions religioses dels hitites i els seus veïns.
Les campanyes arqueològiques anuals dirigides per l'actual director del lloc, el professor Andreas Schachner del Departament d'Istanbul de l'Institut Arqueològic Alemany, continuen ampliant les troballes cuneïformes. La majoria dels textos estan escrits en hitita, la llengua indoeuropea més antiga documentada i la llengua dominant en el lloc. No obstant això, les excavacions d'enguany van comportar una gran sorpresa. Amagat en un text ritual de culte escrit en hitita hi ha una recitació en un idioma fins ara desconegut.
El professor Daniel Schwemer, director de la Càtedra d'Estudis de l'Antic Pròxim Orient en la Universitat Julius-Maximilians (JMU) de Würzburg (Alemanya), està treballant en les troballes cuneïformes de l'excavació. Informa que el text ritual hitita es refereix al nou idioma com l'idioma de la terra de Kalasma. Es tracta d'una àrea en l'extrem nord-oest del cor hitita, probablement en l'àrea de l'actual Bolu o Gerede.
El descobriment d'una altra llengua en els arxius de Bogazköy-Hattusha no és del tot inesperat, com explica en un comunicat Daniel Schwemer: «Els hitites estaven especialment interessats a registrar els rituals en llengües estrangeres».
Aquests textos rituals, escrits per escribes del rei hitita, reflecteixen diverses tradicions i entorns lingüístics de l'Anatòlia, Síria i Mesopotàmia. Els rituals brinden valuoses dades dels paisatges lingüístics poc coneguts de l'Anatòlia de l'Edat del Bronze, on no sols es parlava hitita. Així, els textos cuneïformes de Bogazköy-Hattusha inclouen passatges en luvita i palaic, altres dues llengües indoeuropees de l'Anatòlia estretament relacionades amb l'hitita, així com en hatic, una llengua no indoeuropea. Ara es pot agregar a aquests el llenguatge de Kalasma.
En estar escrit en un idioma recentment descobert, el text kalasmaic és encara en gran mesura incomprensible. La col·lega de Daniel Schwemer, la professora Elisabeth Rieken (Philipps-Universität Marburg), especialista en llengües antigues de l'Anatòlia, ha confirmat que l'idioma pertany a la família de les llengües indoeuropees de l'Anatòlia.
Segons Rieken, malgrat la seva proximitat geogràfica a l'àrea on es parlava palaic, el text sembla compartir més característiques amb el luwian. L'estreta relació entre la llengua de Kalasma i els altres dialectes luvites d'Anatòlia de l'Edat del Bronze serà objecte de més recerques.
El tal d'on Pelayo, o Pelado segons qualcuns, va venir de Mesopotàmia fart de guerrejar amb els talibans i es dirigí al nord d'espaÑa. Allí trobà els àrabs que l'insultaven i ell els tornà el greuge fent-los guerra fins a Granada. Quan acabà allí se'n anà a Amèrica a ataconar-se amb els indis, i allí morí cobert de glòria. Sa tomba mai s'ha trobat ni es trobarà ja que és un secret d'estat. D'aquí ve que el castellà pugui provenir del messopotamiès.
Tot plegat mola mogollón, el orgullo de una raza, facha.