nubes dispersas
  • Màx: 25°
  • Mín: 16°
24°

Una ciutadana denuncia una discriminació lingüística al Parador de Begur: «Som a Espanya, i Catalunya no és res»

El cas s'afegeix a una altra discriminació al mateix hotel l'estiu del 2022

221597

Plataforma per la Llengua ha denunciat, aquest dijous, que aquest estiu un treballador del Parador de Turisme d'Aiguablava, a Begur, es va negar a atendre una ciutadana que s'hi havia adreçat en català i, de males maneres, li va exigir que parlàs en castellà. L'entitat ha rebut la denúncia de la víctima i reclama a l'empresa, de titularitat pública, que investigui els fets i prengui mesures per evitar que es repeteixin situacions semblants, atès que l'estiu del 2022 l'entitat ja va registrar una discriminació per motius lingüístics al mateix establiment. A més, Plataforma per la Llengua també demana a Paradores de Turismo que «incorpori el català a les xarxes socials i al web, que sí que ofereix, en canvi, en anglès, francès i alemany, i que formi lingüísticament els seus treballadors».

Els fets denunciats varen passar el dissabte 16 de juliol, quan la ciutadana va telefonar a l'hotel per fer una reserva. S'hi va dirigir en català i la persona que la va atendre li va dir que no sabia català, i que l'obligació de la clienta era parlar-li en castellà. Ella va recordar al treballador que els establiments tenen l'obligació de garantir l'atenció als usuaris que s'expressen en català, llengua oficial a Catalunya, i el treballador va perdre els estreps i va exigir a la ciutadana que parlàs en castellà perquè «som a Espanya, i Catalunya no és res».

El cas s'afegeix a una altra discriminació registrada per l'entitat que es va produir al mateix establiment ara fa una mica més d'un any: el 13 d'agost del 2022. En aquella ocasió, una cambrera del restaurant de l'hotel va demanar a un client que li parlàs en castellà, i quan ell li va dir que, si treballava de cara al públic, havia d'entendre el català, va aparèixer una altra cambrera que el va renyar. Aquesta segona cambrera va exposar-li que «fan rotació d'altres parts d'Espanya» i que «a Paradores no els ensenyen català», i va sentenciar que «som a Espanya, i és de bona educació parlar en castellà si veus que la cambrera no entén el català».

Per a l'entitat, es tracta de dos nous casos de vulneració flagrant dels drets lingüístics dels catalanoparlants, i en aquest cas responsabilitat d'una empresa pública. Paradores de Turismo de España és una empresa gairebé centenària que es va expandir arreu de l'Estat espanyol, sobretot, a partir dels anys 60 de la mà del ministre franquista Manuel Fraga Iribarne, i que té com a únic accionista la Direcció General de Patrimoni de l'Estat, un òrgan del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública del govern espanyol.

Malgrat la titularitat pública, i seguint l'exemple d'altres institucions de l'Estat, Paradores tampoc no té el web en català, tot i que sí que el té en llengües no oficials com ara l'anglès, el francès i l'alemany, i no fa servir la llengua a les xarxes socials. Tanmateix, l'empresa té vuit establiments a Catalunya i tres al País Valencià, motiu pel qual l'entitat li demana que incorpori el català tant al web com a les xarxes socials.

La ciutadana tenia el dret de ser atesa en català

Plataforma per la Llengua recorda que tot ciutadà té el dret de ser atès en català en les seves relacions de consum, tal com preveu la Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya en l'article 128-1. Aquest article fixa que el dret fa referència tant a l'atenció oral com a l'escrita, i es complementa amb l'article 32 de la llei 1/1998, de Política Lingüística, que estableix, de manera més genèrica, l'obligació de les empreses d'assegurar que es respecti el dret de les persones de ser ateses si s'hi expressen en català. A més, l'article 54.11 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic preveu que els treballadors del sector públic tenen l'obligació individual de «garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori». En qualsevol cas, cap treballador no pot exigir a un ciutadà que renunciï al dret d'expressar-se en català, i encara menys de fer-ho amb manifestacions insultants i discriminatòries.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa dervers d'un any
I està previst que es castell d’Eivissa, a Dalt Vila, es transformi també en un parador. Aquí se juntaran es supremacisme lingüístic anticatalà des paradors amb es que ja hi ha a Eivissa
Valoració:6menosmas
Per MMXXIX, fa dervers d'un any
Una cambrera va renyar el client. Si el client hagués estat xinès o rus (que ni tan sols són llengües de la UE) no l'hagués renyat i hauria fet tot el possible per entendre'l i atendre'l, i tampoc no li hagués donat lliçons de geopolítica. Tanmateix què pot esperar-se de 'Paradores'?
Valoració:12menosmas
Per Aparheid, fa dervers d'un any
És un apartheid que encara és més ofensiu que el Sud-àfrica. Perque almenys als nadius d'aquest país els humil.liava un gran imperi que els havia envaït amb un gran exèrcit preparat i ben armat.
Però a noltros ens humilien uns pirreumes, que la majoria no saben ni parlar amb un mínim de correcció la llengua que imposen a les males, que han vingut a ca nostra, perque a ca seva no podien ni menjar.
És així, malgrat ara vagin de aris i de raça superior i votin a ultres perque volen expulsar- nos o marginar- nos..
Valoració:16menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente