El cap de setmana passat conclogué la darrera sessió de l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Mallorca, un punt de trobada de ciutadans de l'illa impulsat per les entitats governamentals a fi de facilitar la participació pública en els afers de lluita contra el canvi climàtic. Durant cinc sessions al llarg dels darrers quatre mesos, celebrades a nuclis d’arreu de l’illa, un grup de seixanta persones de diferents condicions socioeconòmiques debateren propostes per a consensuar ‘què necessitem fer a Mallorca abans de 2030 per a afrontar l'emergència climàtica de manera efectiva i socialment justa'. Aquest dilluns es faran públiques durant l’acte que se celebrarà a la UIB.

El contingut de les seves reflexions i debats s'ha mantingut confidencial durant tot el procès fins aquesta darrera setmana. Després que s’hagin fet públics part dels debats celebrats, i a l’espera que surtin a la llum els acords adoptats pels assemblearis, el Diari de Balears s’ha posat en contacte amb diversos d’ells per conèixer-ne l’opinió. La percpeció general, segons es pot extreure de les respostes de cadascú, ha estat positiva, tot i que no han faltat veus crítiques.

En Joan, d’una quarantena d’anys, infermer d’urgències hospitalàries, recorda que ja de ben jove existia una consciència ecologista entre el seu entorn, tot i que darrerament veu revifada aquesta determinació. Ens explica que, sense tenir-ne cap expectativa, va participar-hi en lloc de son pare, jubilat, que havia rebut la invitació però li fou impossible assistir-hi. Destaca que ha percebut l’assemblea com molt representativa de l’illa de Mallorca, però recorda que les conclusions adoptades en aquest context no són extrapolables a les altres illes, ja que «no és el mateix Menorca, que pràcticament no està prostituïda, que Eivissa, una bacanal de turisme i d’excessos». Considera els debats molt fructífers, entre interlocutors «molt ben avinguts» i moderats per gent apta, i apel·la les institucions a complir les promeses perquè «aquesta feina de mig any vegi la llum».

Na Sofia, netejadora amb estudis secundaris de 34 anys, va decidir participar a l’assemblea pensant en el benestar de les generacions futures i amb l’expectativa de trobar, entre persones molt diverses i representatives de l’illa de Mallorca, la forma de «canviar aquest model capitalista». Destaca sobretot que els debats han girat sobre el turisme, «un tema delicat» degut a la dependència econòmica que hi té el teixit productiu mallorquí. Com en Joan, té esperança que el govern complesqui el compromís assumit de fer-se pròpies les propostes que han comptat amb un consens ampli entre els assemblearis.

En Toni, prejubilat de banca, va decidir participar a l’assemblea per a contribuir contra «el deteriorament progressiu, la manca de sensibilització per paliar-ho i el futur que els espera als nostres descendents», especialment en la gestió dels recursos energètics. Tot destacant la tasca dels organitzadors, considera que l’assemblea aconseguí reflectir la diversitat de Mallorca i fomentà la participació activa per part dels assistents. Confia que els resultats de l’assemblea «no es diluesqui amb el temps i es convertesqui en una simple estadística».

En general, les opinions han estat positives i mostren una actitud esperançadora vers els resultats de l'assemblea. Amb tot, no han mancat les mostres de reticència cap a la disposició real dels governants polítics de complir el mandat que l'assemblea participativa els trasllada.