cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 18°
22°

Per un futur amb més arbres i menys ciment!

Quan en Maties em va oferir fer un article sobre el taller que durant dos dilluns impartia al CEIP Ses Rotes Velles, a Santa Ponça, li vaig dir que sí tot d'una. Va ser així com em vaig veure dins un cotxe, ple de sacs de terra i diversos estris agrícoles, per acompanyar-lo a aquest centre escolar dilluns passat. El taller consistia a ensenyar com sembrar un aglà d'alzina dins d'un tetrabric, a les i els alumnes de les dues aules de tercer de primària.

Maties Colom Ribas és una d'aquelles persones, que fa molts anys, està implicat en diferents moviments socials, com la PAH, Stop Desnonaments, Jardí d'Epicur, Plataforma contra l'autopista de Llucmajor a Campos, Amics de la Casa del Poble... És llicenciat en Enginyeria i fa feina de docent. Aquest taller forma part del Projecte Arrendajo Mallorca, integrat en la xarxa en l'àmbit nacional del 'Proyecto Arrendajo', en el que diverses regions de l'Estat es comprometen a reforestar els seus territoris. Tot d'una manera autogestionada.

Abans de la pandèmia sanitària de la Covid-19, Maties va començar a dur a terme aquest projecte a diferents centres educatius de l'illa, però la pandèmia va suposar un punt i a part. Enguany ha pogut reprendre el taller. Va contactar amb n'Aina Amengual, coordinadora de projectes d'innovació educativa al CEIP Ses Rotes Velles, ubicat a Santa Ponça, i varen convenir fer-lo pels alumnes de tercer i quart de primària el dilluns 13 i el dilluns 20 de febrer, respectivament.

Les nines i els nins, prèviament, varen tenir unes classes didàctiques sobre la importància de protegir i tenir cura de la naturalesa, fent ús del conte 'L'home que plantava arbres' de Jean Giono, publicat el 1953; així com de la història de Wangari Maathai, activista política i ecologista kenyana. La seva major contribució va ser el Moviment Cinturó Verd de Kenya, un projecte que va impulsar en 1977, combinant la promoció de la biodiversitat amb la de l'ocupació a dones. Els guanys d'aquesta iniciativa varen ser: trenta milions d'arbres plantats al seu país i l'ocupació de cinquanta mil dones pobres en diferents vivers. Va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2004.

Amb la lliçó ben apresa, les i els alumnes, com a pràctica, haurien de sembrar la seva pròpia alzina. Així doncs, vint-i-tres nines i nins de vuit anys, proveïts d'un tetrabric, cadascú amb el seu, varen participar del primer taller al patí de l'escola. Maties els va fer recordar tant el conte com la història de Wangari, abans de posar-se a la feina. A mesura que Maties anava explicant-los les passes de l'activitat, els xerrava de la importància de l'arbre en el medi ambient, del respecte a la naturalesa i a la diversitat de les persones, així com de la destrucció del medi ambient en detriment de la construcció massiva. Un clar exemple es podia veure al costat del patí, unes quantes grues apujant edificis de pisos, i devora d'ells un conjunt d'arbres amb els dies comptats.

Primer de tot, Maties va posar els aglans d'alzina en remull amb aigua, els infants havien de rebutjar els que suraven, perquè n'estaven buits i no es podien utilitzar, la resta calia valorar-los indistintament de la grandària, la forma i el color. Després, els va mostrar els dos tipus de terra que farien ús, una blanca i compacta, autòctona de Mallorca; i una altra negra i més fluixa, substrat; les proporcions eren dos poals de terra natural per un de substrat; ambdues terres es barrejaven. Aleshores, les nines i els nins omplien el seu tetrabric, lleugerament foradat a la part de baix, de terra; fins que n'estigui gairebé ple, per posar-hi dos aglans i cobrir-los de terra. Finalment, totes elles anaven amb Maties al fons del patí, on hi havia un terreny de terra, allà a una cantonada, varen deixar les futures alzines, i les van regar.

El reg, l'hauran de fer cada tres dies, a més de comprometre's de tenir cura de la planta, que lentament anirà sortint i creixent, fins que d'aquí a un o dos anys es trobi un espai de terra on poder-les traspassar per convertir-se en una alzina. Un arbre que viu més que un pi, pot viure uns tres-cents anys, i que rebrota si el tallen. Maties els va demanar que cadascú escrigui una carta adreçada a una altra o un altre alumne d'un altre col·legi, explicant-los què n’havien fet i si els havia agradat. Tots els infants havien gaudit molt de l'activitat i, una vegada tot en ordre, arribava el torn de repetir-la amb els vint-i-un de l'altre grup de tercer de primària.

El taller de sembra d'aglans d'alzina té com a objectius:
1. El coneixement pràctic de com es fa una sembra eficaç d'alzines a partir d'aglans.

2. La importància dels arbres dins l'ecosistema, funcions dins la natura.

3. Desenvolupar la capacitat de cooperació entre els alumnes en fer una tasca de sembra.

4. Reciclatge de materials per un altre ús.

L'interès d'aquest taller és la necessitat de conscienciar des de la infància de la importància de tenir cura de la naturalesa i del planeta. Només es valora, s'estima i es cuida allò que es coneix, i per això aquesta iniciativa d'ensenyar a sembrar un aglà als infants, a fi que vagin veient al llarg de l'any com es va desenvolupant la planta, si en tenen cura. Així com conscienciar-los de la necessitat de fer alguna cosa un mateix per millorar el futur de les generacions vinents, i de la creixent preocupació pel medi ambient d'una part considerable de la societat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Guillem, fa dervers d'un any

Magnifica iniciativa que hauria de poder arribar a totes les escoles i a tots els nins i nines de primària.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente