algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
15°

'No saber estar tota sola'

Va sortir de la consulta rumiant amb el darrer que li havia dit la doctora, els resultats de les proves segurament no els dirien res de nou. Ella ja havia sentit un pronòstic semblant feia anys en una altra consulta, aleshores així havia estat i la conclusió d'aquella altra doctora havia estat la necessitat d'ajustar, és a dir, augmentar els seus psicofàrmacs per reduir la seva patologia digestiva. Com ja havia sentit altres vegades, talment funcionava el seu cap, ho feia el seu estómac.

Sovint, les persones extremadament sensibles i amb greus dificultats per a adaptar-se a les normes establertes per la societat, senzillament pels seus trets de personalitat i manera de veure o prendre la vida, les etiqueten amb un trastorn mental, és el més fàcil i ràpid que no donar-los l'atenció i les cures que precisen. Les seves patologies físiques són a causa de les seves inestabilitats mentals, i aquestes per a les autoritats sanitàries i pel conjunt de la població són catalogades dins de les malalties mentals més comunes: ansietat, depressió o trastorn mixt ansiós-depressiu.

En aquell moment és el que li semblava que li passava a ella, que sentia ansietat, per això estava com a bloquejada i no tenia gens d'interès ni voluntat de fer res. Amb el temps anava deixant més coses pendents i posposant els cafès amb les seves amigues i, fins i tot, el començament de certes activitats previstes. Vist des de fora es podia suposar que ella estava passant per una depressió, però no era certament això, més aviat era l'ansietat la que la tenia paralitzada i feia que s'abandonàs a si mateixa i s'aïllàs del món.

A moltes persones els agrada sentir-se afectivament correspostes.

De vegades per una manca d'autoestima, altres per una dependència afectiva externalitzada, altres per creences errònies o idealització... De ben petites s'han familiaritzat amb els contes o les fantasies tipus Disney que han fet tant de mal a unes ments vulnerables i somiadores, amb l'esperança de trobar els seus prínceps blaus, els seus cavallers o els seus rescatadors de les seves presumptes cel·les personals.

Sempre n'havia estat molt enamoradissa i romàntica. No li va resultar difícil casar-se de jove o posteriorment tenir parelles, però així com el seu marit, els seus pretendents aviat se sentien ofegats per la seva manera de ser i viure la relació, que l'abandonaven en un tres i no res. Ella sentia molta frustració i impotència, es justificava dient-se que així era ella, mentre gaudia de tornar a mirar la seva pel·lícula preferida, Bridget Jones, amb una terrina de gelat de xocolata, i somiava que un dia apareixeria un Marc Darcy a la seva vida, que també li diria allò que l'estimava així com era ella i que mai la deixaria. Si el seu somni es complís, no necessitaria antidepressius, ni gelats de xocolata...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mateu_gorg, fa 12 dies
"donar-lis l'atenció"
Enhorabona, DBalears.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente