algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Més del 75% dels advocats de Catalunya es relacionen habitualment en català, però només el 37% el fan servir per a la feina

201843

El 75,7% dels advocats de Catalunya es relacionen habitualment en català entre ells: un 44% sempre o de manera majoritària, i un 31,7% tant en català com en castellà. Malgrat això, només el 36,6% dels advocats diuen treballar en català. Són dades de l'enquesta que la Plataforma per la Llengua ha encarregat a l'empresa GESOP, una enquesta que també conclou que el 63,8% dels advocats són catalanoparlants i que, en el cas dels menors de 41 anys, el percentatge puja al 64,2%. Tot i ser més catalanoparlants, els advocats més joves també són els que menys consideren el català com la seva llengua de treball: només la consideren així el 27,9%.

Els resultats desmenteixen, per tant, que el català sigui una llengua residual entre els advocats, un dels mites que de vegades es feien servir per a justificar el baix ús del català a la justícia. El català no és residual en la seva vida privada ni ho és en les comunicacions entre advocats. L'enquesta revela, de fet, que només el 23,4% dels advocats parlen entre ells majoritàriament o sempre en castellà.

Tanmateix, el que evidencia l'enquesta és que, malgrat que el català sigui majoritari en la vida privada dels advocats i en la comunicació entre advocats, aquests professionals no el fan servir a l'hora de treballar. L'estudi ha volgut saber en quin idioma parlen amb els clients, en quin idioma presenten els escrits als jutjats i en quin idioma fan les actuacions orals als jutjats.

Pel que fa a la llengua amb els clients, només el 29,3% diuen que parlen amb els clients majoritàriament en català (encara que puntualment el 80% el fan servir), mentre que el 44,3% diuen que ho fan majoritàriament en castellà. En relació amb la llengua en què presenten els escrits, un 57,3% no ho fan mai o gairebé mai en català. En el cas dels advocats catalanoparlants, aquest percentatge baixa al 40,9%, però això no vol dir que la resta els presentin en català: un 24% encara ho fa majoritàriament en castellà i menys del 34% tant en català com en castellà, o més en català. Demanats per la llengua en què intervenen als jutjats, el 45,8% diuen que ho fan sempre o gairebé sempre en castellà. En el cas dels advocats catalanoparlants, aquest percentatge baixa al 29%, encara que s'hi podria sumar un altre 36,9% que intervé en castellà de manera majoritària i en català minoritàriament.

Més del 63% dels advocats són partidaris de fer que el català sigui un requisit per als jutges i fiscals que vulguin treballar a Catalunya

L'enquesta encarregada per la Plataforma per la Llengua també ha volgut conèixer els frens amb què es troben els advocats a l'hora de fer servir el català a la feina i les propostes que els semblarien bé per incentivar-ne l'ús. En aquest sentit, el 57,1% proposen mesures per augmentar el coneixement de català entre els jutges i fiscals, i el 63,4% defensen, fins i tot, que conèixer el català sigui un requisit per als jutges i fiscals que vulguin treballar a Catalunya.

A més, dos terços dels advocats creuen que a la pràctica el català està en inferioritat de condicions a la justícia i que fer-lo servir no facilita la feina als jutjats i tribunals. Aquestes opinions són majoritàries a pràcticament tots els perfils d'advocats analitzats.

Una altra dada rellevant de l'enquesta és que el 76,4% dels advocats diuen haver estudiat la carrera de dret bàsicament en castellà. En el cas concret dels advocats joves, els que van estudiar sobretot en castellà baixen al 65,4%, però són igualment pocs els que van estudiar majoritàriament en català: només el 20,4%. En el cas dels que tenen entre 41 i 55 anys, aquest percentatge baixa al 16% i en els més grans de 55 anys, al 5,7%. Això contribueix a explicar que gran part dels advocats s'acostumin a fer servir únicament el castellà en l'àmbit professional.

Per a Plataforma per la Llengua, aquests resultats serveixen per a tenir una fotografia més exacta de la situació del català en l'àmbit de la justícia a partir de la realitat d'un dels actors que hi està més involucrat: els advocats. L'enquesta posa de manifest que sense una formació adequada en català, sense una normativa que protegeixi i incentivi l'ús de la llengua i sense un funcionariat format i respectuós amb els drets lingüístics, el català no podrà avançar en l'àmbit de la justícia, tot i ser majoritari en la vida privada dels advocats i en les comunicacions entre advocats.

L'estudi s'ha fet amb una mostra de 800 advocats i, si tenim en compte que el 2021 a Catalunya hi havia 32.844 advocats col·legiats, els resultats tenen un marge d'error del 3,5%. A l'enquesta hi han participat advocats presents a la Ciutat de la Justícia, a l'Audiència Provincial de Barcelona als jutjats de Figueres, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vic, a més de la seu de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Propagandes, fa 7 mesos
S'ha fet una campanya de la Generalitat per TV3 amb la intenció, jo diria mala intenció, de convèncer la gent que declarar davant un jutge en llengua catalana, no perjudica al declarant. Quines garanties tenim? Cap. Fa riure que els polítics tot sovint els prediquin que els jutges són de dretes, fins i tot franquistes, i per supost anticatalanistes, i que després ens vulguin fer creure que declarar en català no ens perjudicarà. Els polítics han perdut els papers, estan tan sobrepassats per les contradiccions que els provoca la renúncia a controlar el sistema, que sempre seguin es contradiuen, massa sovint fins a l'extrem de fer el ridícul inevitablemenr.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente