Bel López (Palma, 1996) és la creadora de Femme. És graduada en Antropologia, per la Universitat Autònoma i actualment està cursant el màster d'Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, a la Universitat de Barcelona. A partir d'aquí, ha fet diferents intervencions en matèria de gènere a Mallorca i a Barcelona...

Femme ja fa un temps que roda, però d’on sorgeix?

Femme sorgeix de la idea de crear un espai on xerrar de la violència masclista com si fos un micro obert, crear un espai segur en el qual, dones que han viscut experiències dins la violència masclista i la vulguin explicar, rompin amb el silenci i el tabú que hi ha al voltant d'aquest tema.

El projecte comença a partir de contar jo la meva experiència, convidant a més dones a fer-ho, de manera anònima o no. L'objectiu ha estat crear aquest espai on puguis contar-ho i que, a més, hi trobis una xarxa de dones que han passat pel mateix i et poden escoltar o ajudar.

Crec que és un tema que se'n xerra poc i encara incomoda, i pens que hi ha la necessitat que se sàpiga que això passa al nostre voltant més del que ens pensam. Està molt estigmatitzat i sembla que passa sols a un tipus de dona, i no, això ens pot passar a totes.

La primera acció del projecte va ser a través de les xarxes socials, però el projecte ha trobat altres formes no?

La primera acció del projecte va ser a través de les xarxes socials perquè va néixer durant el confinament. En aquell moment era la millor eina, sobretot perquè era un moment en què tothom estava molt connectat.

Una vegada vàrem poder començar a sortir, vaig voler traslladar el projecte a l'espai físic, ja que realment el meu objectiu principal era crear una xarxa de dones on poguéssim contar totes les nostres experiències i ajudar-mos. Llavors, durant aquest darrer any i mig, s'ha fet, en primer lloc, una exposició, que ha voltat bastant per Mallorca. És una exposició de diferents històries i experiències de dones que expliquen elles mateixes el seu relat acompanyades d'il·lustracions fetes per jo.

Ara, a través de cursar el màster de gènere, he pogut tenir les eines que sentia que necessitava o una certa base, per poder crear un Grup d'Ajuda Mútua.

Què implica poder exposar a tants llocs?

Primer de tot, implica feina, ja que fins ara en general he estat tota sola, a més que ho he de compaginar amb els estudis a Barcelona; tot i que tenc gent del meu voltant que m'ajuda a l'hora de fer els cartells i el muntatge. Però, òbviament, també em compensa moltíssim que es doni a conèixer tant l'exposició i el projecte, sobretot la lluita que hi ha al darrere. Crec que com més exposes i més dones veu a la idea, més el volen a altres llocs; és com un efecte dòmino que va rodant pels pobles.

Per què creus que tanta gent, de cop, està interessada a mostrar el projecte?

Crec que és perquè hi ha un increment d'interès per tot el que són qüestions de feminisme i violència de gènere. Podríem dir, per exemple, que fa uns anys ni se sabia quin era el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones —que és el 25 de novembre—, i ara es fan actes i es commemora. Crec que hi ha un increment d'interès tant per part de les institucions com polític cap a aquesta lluita. Diria que s'està creant un espai per als projectes que es troben dins aquest àmbit, i jo hi entr i, per tant, estic encaixant amb les necessitats que té la gent. També crec que és perquè és un projecte fàcil d'adaptar, a l'espai i al públic, siguin joves o adults; per exemple, també hi ha instituts que l'han volguda per treballar-la amb els alumnes.

Aquesta setmana has anunciat la creació del Grup d'Ajuda Mútua (GAM). Què és el GAM?

És una nova branca del projecte general, ja que la meva idea és anar-ho ramificant; és a dir, que del projecte general en surtin d'altres. Jo estic estudiant el màster de gènere i GAM ha sortit del suport que tenc ara de les tutores i el marc teòric, que m'ajuden a aterrar les meves idees. Era una idea que jo feia temps que tenia al cap, però no sabia com emmarcar-ho ni com treballar-hi; jo no em consider experta tampoc, no som psicòloga per abordar segons quins temes; i a partir del suport del màster, m'he vist més capacitada per fer-ho.

És un treball a mitges amb una companya del màster. Na Maria Hernández Fernández i jo som dues persones que hem sofert violència masclista i estem implicades en la investigació dins aquest àmbit. Totes dues hem vist que hi havia una mancança d'espais segurs on poder xerrar d'això. Tot i que el feminisme ara estigui en auge, xerrar de violència masclista sempre crea incomoditat. I per això ens demanàvem: on entra la gent que en vol xerrar? Perquè si sempre incomoda, sempre acaba quedant en el silenci; i el que volem és trencar amb aquest silenci. És a dir, volem que ens puguem reunir les persones que en volem xerrar, per trobar un espai on qualsevol persona pugui explicar què li ha passat sense tenir por d'incomodar i on totes ens hem d'ajudar totes entre totes.

A través de l'experiència de cada una, volem fomentar l'empoderament en aquests temes. La violència masclista marca molt, sobretot a l'autoestima de les dones, i ajudant-mos a veure que no és un tema individual, sinó una cosa col·lectiva del sistema, creim que ens pot ajudar pel que fa a la superació, l'autoestima i l'empoderament.

Farem un primer tast a Barcelona, on realment la primera trobada serà codissenyar les pròximes trobades. Òbviament, na Maria i jo haurem fet un treball previ d'investigació i preparació, per crear una base d'allò que seran les intervencions; però la primera trobada volem que sigui un poc un grup focal, on es facin preguntes sobre com voldrien elles que fos aquest grup d'ajuda mútua, què cerquen, quins interessos tenen, quines necessitats... perquè al final no volem dissenyar per complet nosaltres una cosa que serà per a altres dones.

Què vol dir GAM?

L'elecció del nom és perquè no ens agradava tant el nom de 'grup de suport', ja que tot i que sí que és donar-mos suport entre nosaltres, no volíem que es creés una jerarquia. Volíem crear un grup horitzontal en el qual ens ajudam perquè hem patit algun tipus de discriminacions o violència masclista i allò que necessitam és torbar un espai segur per xerrar-ho on no hi hagi tabús ni prejudicis.

Aquest concepte —GAM— ja existeix dins el feminisme, diferents autores ja l'han treballat, i ens va agradar més el punt de partida que planteja, ja que implica la terminologia d'ajuda i mútua, que no el de 'grup de suport', que pot donar més a pensar que hi ha una jerarquia.

Tens alguna perspectiva de futur per al projecte? Què voldries aconseguir o fins on voldries arribar?

Tenc objectius clars, però el camí per arribar-hi no està definit. Allò que més m'està interrompent és que estic estudiant a Barcelona i és un projecte que, tot i que té cabuda a Barcelona, crec que la importància d'això és fer coses a Mallorca; és el punt fort que li vull donar. Ara mateix, sense ser presencialment aquí —a Mallorca—, és complicat. Sí que tenc moltes perspectives de futur, ja que sé que acabaré el màster d'aquí a un any i que, quan torni, tot el que estic fent ara a Barcelona de preparació, servirà per crear coses noves de veres.

Per exemple, el GAM ara és una iniciativa que acaba de començar i de moment tenc el suport de les tutores, però després, quan m'hagi fet aquestes eines meves, vull traslladar-ho a Mallorca i, sentin-me més segura, dinamitzar-ho. Amb el temps també m'agradaria formar una associació de tot el que és Femme, per tal que sigui el fornet d'on surten totes les idees; siguin xerrades, grups, exposicions, tallers...