nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 23°
26°

La meitat de les discriminacions lingüístiques són perpetrades per policies

Plataforma per la Llengua publica l'informe anual de discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions. El nombre de discriminacions greus ha augmentat un 62,5% respecte de 2019 i un 108,0% respecte de 2018

192453

Aquest desembre, Plataforma per la Llengua ha publicat el report de discriminacions lingüístiques greus a catalanoparlants comeses per les administracions de l'Estat espanyol, tant les estatals com les autonòmiques i municipals. Amb una feina prèvia de detecció i classificació dels casos rebuts pel servei de queixes de l'entitat, s'elabora un informe anual que explica el fenomen de la discriminació lingüística i relata els fets de cada cas. L'informe es complementa amb un marc teòric que exposa la ideologia discriminatòria que hi ha darrere, el supremacisme lingüístic castellà, que és inherent al nacionalisme espanyol majoritari. A més, els reports anuals inclouen una secció estadística que permet d'entendre amb més profunditat el problema de la discriminació. En aquest enllaç es mostra una llista dels 52 casos registrats el 2020, que s'expliquen amb més detall a l'informe complet.

El 2020, com cada any estudiat anteriorment, l'administració general de l'Estat va ésser la més discriminadora dels catalanoparlants. Dels 52 casos registrats l'any 2020, 31 van ser a mans de treballadors de les institucions centrals espanyoles, és a dir el 59,6%. Dins d'aquest nivell administratiu, els cossos policials varen ser els personatges principals: la Guàrdia Civil i el 'Cuerpo Nacional de Policía' varen perpetrar 19 discriminacions, el 61,3% de les estatals i el 36,5% del total. Si se'ls afegeixen les policies autonòmiques i locals, els casos policials varen ser 25, el 48,1% del total, gairebé la meitat. Això és preocupant perquè indica que el supremacisme lingüístic castellà està particularment naturalitzat entre les forces de seguretat, cossos armats amb presumpció de veracitat i amb una capacitat elevada d'intimidar els ciutadans.

Tot i això, el fenomen de la discriminació lingüística ha augmentat en les administracions autonòmiques els darrers anys. El 2020, 17 de les 52 discriminacions recollides, el 32,7%, havien passat en l'àmbit autonòmic. El 2019 havien estat 9 de 32, el 28,1%, i el 2018 7 de 25, el 28,0%. En aquestes administracions, l'àmbit més afectat és, amb diferència, el de la salut: el 2020 12 de les 17 discriminacions autonòmiques havien succeït en la prestació de serveis de salut, el 70,6%. Això té una relació directa amb la manca de garanties en la capacitació lingüística d'aquests treballadors: a Catalunya s'han relaxat els criteris de contractació i a les Illes Balears i al País Valencià no s'ha demanat el requisit fins molt recentment.

Pel que fa a les diferències entre territoris, Catalunya és el que va generar més discriminacions conegudes per la Plataforma per la Llengua, de manera desproporcionada a la seva població. 32 de les 52 discriminacions de 2020, el 61,5%, varen succeir en territori català, tot i que té poc més de la meitat del total de catalanoparlants i de catalanoparlants residents a l'Estat espanyol. El País Valencià va generar 10 queixes, el 19,2%, tot i que representa el 37,2% de la població catalanoparlant de l'Estat espanyol. Per una altra banda, les Illes Balears estaven sobrerepresentades: també varen generar 10 queixes, el 19,2%, tot i que tenen tan sols el 9,8% dels catalanoparlants que viuen a l'Estat espanyol. Aquestes xifres descompensades tenen segurament relació amb el fet que els diferents territoris catalanoparlants, subjectes durant segles a la disgregació i a una influència diferenciada dels nacionalismes oficials d'Estat, han desenvolupat dinàmiques socials i actituds lingüístiques també diferenciades. A més, aquesta disgregació constitueix una barrera a l'expansió homogènia de les organitzacions, iniciatives i campanyes de conjunt.

Les discriminacions augmenten un 108% des del 2019

Respecte dels anteriors, l'any passat va suposar un rècord absolut de discriminacions que varen arribar a coneixement de l'entitat. Amb 52 casos el 2020, l'augment va ser del 62,5% respecte de 2019 i del 108,0% respecte de 2018. Plataforma per la Llengua té un recull de casos que comencen el 2007 però només va començar a fer-ne una cerca exhaustiva el 2016. Aquell any, el 2017 i el 2018 les xifres varen ser similars: 22, 26 i 25, respectivament. El 2019 els casos detectats varen arribar a 32 i el 2020 van ser 52, una xifra abans impensable. Aquest 2021, que no forma part de l'estudi, la tendència a l'alça es manté de manera molt marcada: a començament de desembre l'entitat tenia coneixement de més de 80 casos.

L'augment en les discriminacions detectades per Plataforma per la Llengua té probablement una relació directa amb el creixement de l'entitat, tant en socis com en projecció política. Durant la darrera dècada, l'associació ha crescut dels 2.000 als 25.000 socis, en paral·lel a un augment en l'activisme i les accions d'incidència social. Com a conseqüència d'aquests canvis, que han fet l'entitat més coneguda i el seu ideari més influent, el servei d'atenció a les queixes lingüístiques de l'entitat ha experimentat un creixement en l'activitat molt pronunciat. De fet, si el 2016 només el 31,8% de les discriminacions, 7 de 22, varen arribar a l'entitat a través d'aquest servei de queixes, el 2020 ho va fer el 69,2%, 36 de les 52. Abans, els mitjans de comunicació eren la principal font de Plataforma per la Llengua, ara ho són les víctimes mateix.

El motiu de les discriminacions: una ideologia discriminatòria

Segons la Plataforma, «El supremacisme castellà és un ideari que presenta la llengua castellana, tradicional del d'una part del territori de l'actual Estat espanyol, com a 'comuna' del conjunt de la població de l'Estat, amb independència de les seves llengües familiars o comunitàries reals. Aquesta qualitat suposadament diferenciada i singular del castellà, que es justifica amb arguments històricament revisionistes i amb apel·lacions a la seva força demogràfica i la seva 'universalitat', serveix al seu torn per justificar-ne un estatus legal superior i un seguit de privilegis formals i informals».

Des de la Plataforma també expliquen que «Per bé que l'actual Constitució espanyola s'inspira en aquesta ideologia discriminatòria en el seu reconeixement desigual de les llengües patrimonials de l'Estat (el castellà és oficial arreu i és d'obligat coneixement, mentre que els altres idiomes només poden ser oficials en els seus territoris tradicionals i el seu coneixement no és obligatori), les actituds que es deriven del supremacisme castellà van sovint més enllà del que diu la llei positiva. En aquest sentit, són sovintejades les exigències de treballadors públics a ciutadans de parlar castellà, fins i tot quan els ciutadans tenen formalment el dret de parlar en català i els treballadors el deure de respectar-ho i garantir-ho».

La clau darrere d'aquestes exigències no és, en general, l'hostilitat instintiva, espontània o conjuntural, segons la Plataforma, sinó «un ideari discriminatori ben definit que estructura la política de l'Estat i que es pot observar en les expressions que els discriminadors utilitzen: 'habla en castellano, cojones, que estamos en España', 'a Cerdanyola hi ha molta multiculturalitat [...], no pot anar exigint que li parli en català', 'és que és de fora', '¿me estás hablando en valenciano? Esto es España', 'en España se tiene que hablar español con todo el mundo', 'está usted en España y tiene la obligación de saber español' i 'a mí en Manresa siempre que ven que les hablo en castellano me cambian al castellano, por respeto'. Totes aquestes expressions, que identifiquen l'Estat amb un sol dels seus grups nacionals i lingüístics i exigeixen subordinació, deferència i 'respecte' dels altres són impensables en democràcies plurilingües igualitàries com el Canadà, Bèlgica o Suïssa.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per quant de neandertalisme encara existeix, fa 9 mesos

Es fatxum es regeix per impulsos no per un procés neuronal de l´intel.lecte.

Valoració:2menosmas
Per L'amo de Son Carabassa, fa 9 mesos

"En castellano", encara....però "en español"...ja ho són ells qui no mos hi volen a Espanya.

Valoració:5menosmas
Per eÑe que eÑe, fa 9 mesos

Això tothom ja ho sabia que els del braç armat van ser i són els principals instigadors de l´anticatalanisme, i fins que no es democratitzi aquest cos, eÑe anirà molt malament. Ahis van estomacar als catalans, però qui aleshores li semblava divertit, ara veuen com també atonyinen als andalusos i aragonesos, per altres motius.
I jo ara pregunto, QUÈ US SEMBLA AQUESTS A POR ELLOS", EH ?
Això no fa reflexionar a ningú ?

Valoració:6menosmas
Per Que consti que, fa 9 mesos

Jo puntuo l'article, no que la notícia digui bona. I aquest escrit esta molt ben fet, amb moltes dades.
És una vergonya, que molts dels que haurien de posar ordre i fer cumplir la llei se dediquin a la persecucció ideològica, contra els que no pensen com ells, mentres que als seus amics d'extrema i ultra dreta els ho consenten tot..

Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente