La Plataforma per la Llengua ha analitzat la realitat lingüística de setze cadenes de restaurants dels territoris de parla catalana i els resultats indiquen que Sandwichez, Viena, König i Nostrum són les empreses que tenen més cura dels drets lingüístics dels consumidors. Les dades s'han extret aquest mes de juny a partir del miler de valoracions que han fet els usuaris de l'aplicació CatalApp, que avalua l'atenció lingüística dels establiments dels territoris de parla catalana.

Per mitjà d'aquesta aplicació, els usuaris valoren amb el telèfon mòbil l'atenció oral, escrita i virtual dels establiments comercials i la puntuen entre 0 i 4 punts. Les empreses Viena i Sandwichez, amb una valoració mitjana de 3,43 sobre 4, tenen una actitud lingüística molt positiva en els tres camps, a més d'incorporar el català a la seva pàgina web. També l'incorporen les empreses König i Nostrum, dues marques amb bona nota a les valoracions de la CatalApp, amb un 3,25 i 3,16 respectivament.

Pel que fa a la resta d'establiments analitzats, hi ha una franja mitjana de cadenes que, tot i no estar tan ben puntuades, han rebut prou bona nota en els tres barems. Es tracta d'Udon, Pans & Company i Lizarran, les dues primeres amb web disponible en català.

A la part baixa del rànquing hi trobam les empreses poc responsables lingüísticament. La cadena Enrique Tomás, per exemple, és la primera cadena que suspèn en la valoració global amb un 1,95 sobre 4. Tot i aquest resultat global i el fet que tampoc no té la web en català, aquesta cadena de tapes sí que aprova el barem d'atenció escrita.

Per sota, hi trobem les vuit cadenes de restaurants que suspenen tant en atenció oral com en atenció escrita i digital. Es tracta de Telepizza, La Tagliatella, Domino's Pizza, McDonald's, KFC, Burger King, 100 Montaditos i Foster's Hollywood, de les quals només dues, La Tagliatella i Domino's Pizza, tenen la web disponible en català. Aquestes vuit franquícies acumulen les pitjors valoracions i suspenen en la seva atenció oral i virtual en tots els territoris de parla catalana on són presents i, a les Illes Balears i al País Valencià també suspenen en atenció escrita.

El País Valencià, el territori lingüísticament més perjudicat per les grans cadenes

A l'informe de l'ONG del català també es desglossa la situació lingüística per territoris perquè les marques prenguin consciència i puguin solucionar aquesta manca de responsabilitat social. Així doncs, arreu del domini lingüístic veiem que, allà on hi ha lleis més proteccionistes amb la llengua, les dades són, en general, més bones.

Per exemple, si s'observen les quatre marques que tenen més bona puntuació, veiem que a Andorra, en general, tenen una valoració més alta que la que obtenen a Catalunya en tots els barems. En el mateix sentit, a Andorra i Catalunya les marques acostumen a rebre més bones puntuacions que la resta de territoris, en què no existeix l'obligatorietat legal de garantir l'atenció escrita en català. El País Valencià és el territori que continua encapçalant les valoracions més negatives d'arreu del domini lingüístic, que alhora són més baixes en l'atenció escrita que en l'oral. De fet, només Andorra aprova per la presència escrita als restaurants. Ara bé, malgrat aquesta dada, les vuit marques que suspenen de forma global també suspenen a Andorra en els barems d'atenció oral i digital.

A partir d'aquesta anàlisi, la Plataforma per la Llengua felicita les cadenes de restaurants responsables amb els drets lingüístics i les anima a continuar cuidant la llengua. En canvi, a aquells establiments que presenten valoracions més negatives, els demanarà que prenguin les mesures pertinents a fi de guanyar-se la confiança del consumidor i de vetllar perquè els drets lingüístics de tots els consumidors es vegin respectats, tal com marca la legislació corresponent.

La CatalApp, l'aplicació que valora la responsabilitat lingüística dels establiments del domini, ja compta amb més de 13.000 usuaris i s'acosta a les 70.000 valoracions. En els seus primers quatre anys ha pogut fer un mapa de l'estat de la llengua a través de les puntuacions tant dels establiments comercials que apliquen bones pràctiques com dels que no tenen sensibilitat lingüística. Així com enguany s'ha analitzat la situació de les cadenes de restaurants, el juny de 2020 es va fer amb els supermercats. L'objectiu de la CatalApp és que no es vulnerin els drets lingüístics dels catalanoparlants, que tenen dret a ser atesos en la seva llengua.