La Plataforma per la Llengua ha aconseguit que tots els partits catalans de tradició democràtica (PDeCAT, ERC, PSC, Catalunya en Comú CUP i Demòcrates) donin suport públicament al manifest 'El català, llengua comuna' i s'incorporin a la campanya de l'ONG del català començada l'abril passat, en què hi van participar 14 personalitats que no havien tengut el català com a primera llengua o llengua habitual durant la infantesa. Així, aquestes forces polítiques se sumen a una campanya que ha tengut com a protagonistes personalitats com l'actriu i cantant Elena Gadel, l'actriu Clara Segura, la religiosa Sor Lucía Caram, l'activista Albano Dante Fachín o el cantant i líder de Love of Lesbian Santi Balmes.

El català: la llengua que ens uneix

El decàleg que han signat els 6 partits polítics defensa la llengua catalana com a eina d'inclusió social i aproximació, i no pas com a instrument de confrontació. Tot i que el manifest data del 2008, fa 10 anys ja denunciava que des de certs sectors es volia utilitzar la llengua catalana com a arma d'enfrontament polític, i que cap llengua mereix aquest tracte. Ara, una dècada després, «el manifest esdevé políticament més vigent que mai perquè en els darrers 40 anys de democràcia el català no havia rebut tants atacs polítics ni s'havia utilitzat tant barroerament com fins ara», segons paraules del president de l'entitat, Òscar Escuder.

Aquesta és la raó per la qual des de l'ONG del català s'ha cercat el suport i l'adhesió explícita dels partits polítics de tradició democràtica al manifest. «Que els partits que representen el 70 % dels votants de Catalunya comparteixin sense fissures que el català ha de ser la llengua d'inclusió social, vehicular de l'escola i apartada de tota confrontació o ús polítics demostra que aquells que ens volen socialment dividits són clarament una minoria que no arriba ni al terç», expressava Òscar Escuder.

En un context de diversitat lingüística, amb més de 300 llengües diferents parlades a Catalunya avui en dia, el català és, segons assegura el manifest, la llengua que ens uneix. Concretament remarca que és l'idioma «amb què volem construir la societat i que tothom pot compartir».

El document signat pels diferents partits, però, també reclama als poders públics que estableixin les mesures necessàries per facilitar l'exercici del dret a viure en català, i assegura que les administracions han d'apostar per un model educatiu inclusiu. En aquest sentit s'ha manifestat també el president de l'ONG del català, Òscar Escuder, que ha demanat a les forces polítiques que passin clarament «de les paraules als fets». Escuder ha recordat que en els darrers 15 anys s'han perdut 300.000 parlants habituals de català, un fet que, segons ell, només es pot revertir si, al costat de la voluntat existent dels ciutadans de Catalunya de mantenir i transmetre la llengua, s'hi troben polítiques públiques ambicioses de protecció i foment de l'ús social, així com de reconeixement i aplicació real dels drets lingüístics dels catalanoparlants.