Qui pot recollir el relleu d'YSL?

El Petit Palais de París mostra fins l'agost les creacions d'Yves Saint Laurent amb una retrospectiva promoguda per l'amic més íntim del modista, Pierre Bergé, convençut que avui no hi ha cap jove estilista a qui pugui ajudar a crear tal com ho feia el seu company

Lola Loscos.EfeParís15/03/10 0:00

El Petit Palais mostra la creació del mestre Yves Saint Laurent (1936-2008), el modista que va voler abans que res "servir les dones", amb una retrospectiva monumental que fins al pròxim 29 d'agost reuneix més de 300 models seus, vídeos, documents i una reconstrucció del taller on feia feina. El promotor principal de la mostra, cofundador de la firma YSL i amic més pròxim a l'artista, l'empresari Pierre Bergé, explicà ahir que l'objectiu d'aquesta exposició és "posar en present una obra i descobrir-la als qui la coneixen malament". Visiblement emocionat, de vegades gairebé a punt del plor mentre contestava les preguntes de la premsa, el qui va ser també company sentimental del modista rebutjà per complet la idea que pugui ser una exposició testament.

"Un testament per llegar què i a qui? Avui no hi ha ningú per recollir aquest llegat", recalcà, convençut que no és possible trobar cap jove estilista a qui ell pugui ajudar a crear la seva obra tal com va fer amb Saint Laurent. Entre altres moments fonamentals, Bergé rememora les dificultats que passà amb el seu amic el 1961, durant diversos mesos, per poder crear una casa de costura pròpia, cosa que aconseguiren finalment per gener de 1962. Ara, "les fites de tota una vida són allà i, sobretot, els de la creació d'Yves Saint Laurent, que és enorme".

La primera sahariana, el primer vestit pantaló, el primer esmòquing... "Tot això pareix moda, però va una mica més lluny", ressaltà. I esmentà com a exemple d'aquest "més enllà de la moda" el vestit pantaló que Saint Laurent va ser el primer que col·locà sobre el cos femení i que era, en realitat, un vertader "manifest social". Com a prova d'això contà la "història dins la història" ocorreguda fa dècades a Nova York, quan els "tragueren d'una desena de restaurants" perquè la seva acompanyant femenina duia calçons i acabaren menjant a l'habitació de l'hotel. "Si hem de definir Yves Saint Laurent diria que sí, que era un artista, però que sabia molt bé que la moda no era un art". Ell treballava "amb limitacions absolutes", cosa que molta gent oblida, per desgràcia, i el límit principal del seu art "era el cos de la dona", destacà Bergé.

"La moda ha de permetre que la dona se senti segura, que sigui ella mateixa, i ha de ser confortable" i aquest era, en tot cas, l'objectiu que perseguia Saint Laurent. De fet, explicà que es tractava d'un modista "a qui no agradava la moda". "Aquest fet és molt important", perquè pensava que la moda destruïa la creació i que allò interessant era oferir "un estil". "Això és el que es veu aquí, en aquesta exposició", subratllà. En contemplar les creacions exhibides, "es comprèn molt bé que hi ha un fil conductor que uneix des del primer fins al darrer model i que aquest fil conductor s'anomena estil", considerà.