L'Escorxador és un pintxo!

Una quarantena d'estands formen l'oferta gastronòmica i vitivinícola de la fira, que enguany té els passadissos d'aquest emblemàtic edifici com a escenari

Ander ZurimendiPalma03/04/09 0:00

Vinguen pintxos per a tothom! Aquest podria ser el lema de la II Fira del pintxo i la tapa, que ahir s’inaugurà als passadissos de l’Escorxador. La fira acull una quarantena d’expositors que barregen gastronomia i viticultura. Per una banda, cellers com Macià Batle i Jaume Mesquida hi ofereixen els seus vins d’any, criança i reserva. Conjugats, com no, amb la gastronomia en miniatura. Aqueixa que en deim de barra, ràpida, de tastar-la en un sol mos. Ja ho digué Miquel Nadal, conseller autonòmic de Turisme: "A l’Arxipèlag tenim coses més enllà de sol i platja, per exemple, "camps de golf". I afegí ràpidament: "És clar, i una bona cuina mediterrània". Juan Cabrera, president de Restauració de Pime, organitzadora de la trobada, destacà "la dignitat dels plats" que els cuiners mallorquins elaboren. És "gent que curra dia a dia en el seu restaurant, i sense el suport suficient per part de les administracions", s’aventurà a dir Cabrera.

De restaurants, n’hi havia molts, ahir, a l’Escorxador. Per ventura massa oferta per als pocs visitants que hi acudiren per tastar les broquetes. I és que les pluges hauran de donar una treva per garantir l’èxit de la fira. Ara bé: el bon ofici dels restauradors per preparar les tapes de la primera jornada de la Mostra n’és una bona garantia. El Celler de Petra hi va posar la nota autòctona en servir frit i sobrassada, productes genuïns de la terra. El restaurant La Migorna, en canvi, apostà per un bacallà confitat amb porro, pebre verd i negre i un toc d’allioli. Bacallà també era la matèria primera de la sidreria La Madreña, que servia pintxos d’aquest peix a la sidra. I si els asturians hi eren presents, tampoc no hi faltaren els originaris de Castella-Lleó. La barra de la seva casa regional era plena de boines i jubilats, ràpids a l’hora d’agafar un bocí del cèlebre embotit de l’estepa espanyola.

Una altra casa regional, però de més lluny, és la de Corrientes. Patricia Rivera explica amb il·lusió el poc temps que fa que posaren el col·lectiu en marxa –"tot just començam"–, el qual congrega les persones immigrades des de les terres de Mendoza, a l’Argentina. I com no! Els alfajores i els piononos amb dulce de leche triomfen a la barra. Es tracta d’uns pastissos tan deliciosos com difícils per a l’estómac. Petita recomanació, idò: preneu un zurito de la cervesa Alhambra, poc coneguda en el mercat mallorquí però que de cada pic gaudeix de més implantació.