Escampar el Made in

Els vins illencs i els espanyols tracten d'augmentar les exportacions a l'estranger, al caliu del segells de procedència. Però, tan prestigiós és el Fet a Espanya?

Ander ZurimendiPalma20/02/09 0:00

Itàlia i França, els dos països d’avantguarda en el món vinater, tenen de cada pic més dificultats per mantenir-hi la serva quota de mercat. I és que l’auge de zones vinícoles com l’Argentina i Xile, la costa californiana dels Estats Units i Austràlia és tan gran, que cada any que passa representa una mossegada al protagonisme de la vella Europa. I en aquest taulell internacional, on han quedat les exportacions de vins procedents de l’Arxipèlag? Segons Luis Miguel Herrero, delegat per les Illes Balears de l’Institut espanyol de Comerç Exterior, "encara estam ben situats". De fet, les dades manejades per l’ICE col·loquen el vi balear en un dels llocs més destacats. Entre 2000 i 2006, les exportacions augmentaren un 46%.

L’any passat, fins i tot, les ampolles venudes a proveïdors estrangers mogueren un volum d’1,3 milions d’euros. Alemanya (37%), Suïssa (36%), els Estats Units (14%) i la Xina (5%) en foren els principals mercats receptors. Herrero exposà ahir aquesta diagnosi en el marc de la II Trobada Tierra de vinos, organitzada per la revista homònima d’interès viticultor. I aprofità per remarcar la importància del màrqueting i les noves eines de comunicació. "Una cosa és el que nosaltres volem comunicar –asseverà– i una altra, allò que el públic percep de nosaltres". És per això que l’ICE capgirà la seva estratègia el 2001. "Passàrem a plantejar totes les campanyes publicitàries sota el mateix paraigua: la marca de Wines from Spain", revelà Herrero.

Això n’explica el logotip –que il·lustra aquest article– i els seus desenvolupaments ulteriors. Tot i que, a l’hora de vendre un vi, els criteris que n’activen la compra són uns altres. La qualitat i la tècnica emprades són, tot i la lògica més estesa, el paràmetre que menys diners hi genera. Són més importants, idò, el gust i el disseny (aspectes sensorials). Però encara hi té més influència el simbolisme, representat per les experiències que propicia i pels records associats. El problema, però, és que alguns intrusos s’escolen al sector balear. I mentre els cellers illencs tracten d’elaborar vins de qualitat i atraients, aquests "X" en compren de forans i els embotellen a l’Arxipèlag. Així, les dades d’exportació presenten volums de venda més elevats que no es creuen ni els mateixos cellerers.

Una estratègia fraudulenta, en fi, molt semblant a la que algunes empreses d’oli duen a la pràctica per enganar els consumidors. Cal afegir-hi que el mateix Herrero –en relació amb les preguntes dels assistents–, defensà les dades publicades per Duanes. "És ver que hi ha gent que fa trampes, però no podem controlar-los". No hi ha eines legals, vaja. "Ara bé, també cal dir que un ampli volum de vi mallorquí arriba a Catalunya per ser embotellat i surt de la duana de Barcelona cap a l’estranger".Per sobre d’aquesta mala praxi, però, hi ha un vi mallorquí que –ara per ara– s’exporta amb relativa facilitat.