Les joies no aixequen el vol

La por ha envaït el sector dels metalls preciosos. Alguns comerciants parlen, fins i tot, d'una davallada de les vendes d'un 40%. Altres professionals del sector, en canvi, es mostren confiats a superar la crisi i qualifiquen els companys pessimistes d'exagerats. Mentrestant, els dissenyadors s'afanyen a renovar-se

Ander ZurimendiPalma16/02/09 0:00

Que la crisi afecta tots els sectors econòmics no és cap secret. I les joies, símbol d’ostentació de les classes benestants, són víctimes de la davallada del consum. La tímida conclusió a la qual arribaren els participants d’Iberjoya, la fira temàtica duita a terme fa poc a Madrid, és que el sector va malament. Els més negatius, fins i tot, parlen "d’una caiguda en les vendes d’almanco un 40%". Així s’expressa Marc Dibba, de la casa As de plata, tot i que l’optimisme –subjacent a tota mena de crisis– era abundant a l’expositor d’aquesta marca de Blanes (Girona). Isidro Martín Moreno, importador de perles i joieria per a l’empresa Luymar, no hi està del tot d’acord. "És veritat que les expectatives no són les millors, però xifrar en la meitat la caiguda de les vendes és exagerat".

Martín Moreno, de Castelló, es mostrà sorprès que el públic assistent a Iberjoya "ha estat menor que altres anys". Ni tan sols l’arribada del cap de setmana no dugué les masses fins al recinte firal. El ventall de productes, però, que envolta el sector és molt ampli. Des de Catalunya, sempre tan minimalistes i amb un punt eclèctic, aposten per joies en tons sobris i negres. Per exemple LineArgent, el taller procedent de Vic. La seva col·lecció es basa a idear peces "elegants" i no gaire "cares", expliquen, "perquè en aquestes hores de crisi venem molt millor productes de baix preu". Unes peces que, per cert, es distribueixen a les Illes Balears.

Penya-segats d’Eivissa

L’empresa que també té vinculació amb l’Arxipèlag és Plata Pura, concretament amb Eivissa, on va néixer. Juan Molleja, responsable de màrqueting i disseny, indica que "la col·lecció està inspirada en els penya-segats i roques de l’illa". La producció de les terres catalanes, molt present a Iberjoya, hagué de competir amb la xarxa de tallers de Còrdova, una altra de les regions de producció més veteranes a l’Estat espanyol. Les joies, emperò, no han de ser sempre collars, braçalets i anells. La casa francesa Pierre Cardin, per exemple, mostrà la nova línia d’estoigs, de plomes estilogràfiques i de material d’oficina. Des d’encara més lluny arribaren Ezequiel Tapia i Eduardo Acosta: de Mèxic, en concret, convidats per Iberjoia en l’edició d’enguany. La seva orientació és per ventura més clàssica que les tendències associades a Europa. En tot cas, als seus respectius expositors no hi mancaren clients.

Les marques anomenades són, en general, membres de la petita indústria de la joia. Ara bé, grans noms del disseny com Christian Dior, Balenciaga i Chanel també hi eren presents, ja que el seu llegat artístic ha influenciat bona part dels creadors. Això és el que es percep en les figures de Carles Verdaguer Sauquet, al capdavant de la botiga d’Argent. Una de les darreres novetats és la reivindicació de les joies per a l’home. Amb un perfil menys ostentós, destaquen els botons de plata per al coll de les camises, a més dels botons de puny. És un intent, per ventura, d’atreure compradors en època de crisi.