Descobreixen que les autopistes de vent tenen 'portes temporals' invisibles que aprofiten les aus migratòries

Amb aquest treball, que publica la revista 'Public Library of Science', els investigadors aporten la primera demostració matemàtica de com el vent condiciona el traçat i el calendari de les gran rutes migratòries. El primer pas va ser la utilització de geolocalitzadors per conèixer quines rutes seguia en els seus viatges migratoris la baldriga cendrosa, una au que nidifica a les Canàries i passa l'hivern davant de les costes de Sud-àfrica i Namíbia.

«Lluny de volar en línia recta per recórrer els al voltant 8.000 quilòmetres que separen Canàries de Sud-àfrica, la baldriga cendrosa passa abans pel Brasil i recorre 3.000 quilòmetres més. Ens vam preguntar com podia ser rendible per a un ocell de només 800 grams de pes donar aquesta volta», ha explicat un dels autors del treball, l'investigador del CSIC Jesús Muñoz, a propòsit de per què es va elegir aquesta espècie per a l'estudi.

Una vegada conegudes les rutes reals de la baldriga cendrosa, els científics van crear 10.000 trajectòries a l'atzar entre les Canàries i Sud-àfrica i van calcular el cost energètic de cadascuna d'aquestes. Per comparació estadística, van descobrir que menys d'un 1% dels camins creats tenien un cost igual o menor al recorregut realitzat per l'au.

Així, va resultar que la llarga ruta elegida per la baldriga cendrosa és la més eficaç per deixar-se endur pels vents en època de migració ja que s'adapta perfectament a la seva tècnica de vol que consisteix a 'surfejar' sobre les onades generades pel vent. «Altres rutes més curtes suposarien grans costos en termes d'energia en haver de volar contra vents desfavorables», ha afegit Muñoz.