El Phoenix envia les primeres postals de la superfície de Mart

La sonda es va posar en una planícia sota la qual se suposa que hi pot haver aigua i, potser, condicions per a la vida

AgènciesPasadena26/05/08 0:00

«Hem passat la part més dura i tornam a respirar de nou». Així de reconfortat s’expressava Barry Goldstein, cap de la missió Phoenix, després de rebre des de Mart confirmació que la sonda havia assolit la superfície segons el que estava previst, en una desolada planícia arenosa pròxima al pol nord del planeta vermell. Tal com reflecteixen les primeres ‘postals’ enviades a la Terra, no hi ha gel en superfície, però s’espera trobar-ne al subsòl amb condicions, potser, aptes per a la vida microbiana. Els plafons solars i l’instrumental s’han desplegat amb èxit per afrontar una missió de tres mesos.

La sonda va superar sense contratemps ahir de matinada el seu viatge de 643 milions de quilòmetres des de la Terra. En els seus set minuts d’amartatge, tant el paracaigudes com el motor de frenada de la nau van funcionar a la perfecció i la sonda es va posar suaument al lloc previst, pròxim al pol nord marcià. Es tracta d’una vall plana en la qual se suposa, per observacions prèvies, que hi ha un permafrost (sòl gelat) ric en aigua que serà escorcollat en detall durant els pròxims tres mesos gràcies al braç robòtic amb què va equipat Phoenix.

«Veim els dipòsits de roques que esperàvem, veim les formacions que observàvem abans des de l’espai, no veim gel en superfície, però creim que en podrem veure sota el terra. És una cosa realment extraordinària», relatava ahir Peter Smith, investigador principal del projecte, en declaracions a la web de la NASA. Així ho reflecteixen les primeres ‘postals’ preses per la càmera del Phoenix enviades a la Terra a la velocitat de la llum i que tarden a arribar uns quinze minuts. Altres imatges mostren que la nau es troba en una posició vertical i que els pilars estan sòlidament recolzats en el sòl de Mart.

Aquest ha estat el primer amartatge amb èxit que s’ha fet sobre Mart sense ‘coixins de seguretat’ des de l’arribada del Viking 2 el 1976.

«Hem passat la part més dura i hem pogut respirar de nou. Però ara necessitam veure que Phoenix obre els seus plafons solars i comença a generar energia abans de quedar sense bateries», explicà per part seva Barry Goldstein, cap de la missió.