L’illa d’Odaiba, petita veïna de Tòquio, acollí fins ahir la Design Festa. El festival, que darrerament ha esdevingut expositor mundial de les noves tendències, aplegà milers de persones amb una passió comuna: el disseny.
I és que l’interès per la cultura i l’escriptura japonesa va a l’alça per tot el món. Què en coneixem, emperò, a les Illes Balears?
Gràcies a col·lectius com ara Totoro, deduïm que l’afició per aquesta cultura s’expandeix. El nom fa referència a un follet mitològic, Totoro, que s’amaga al bosc. I només, pot ser vist pels nins que són bons al·lots.
Alfonso Tur, bondadós o no, és un jove mallorquí que s’enganxà al manga ara fa 13 anys, el temps que fa que està oberta la llibreria Norma Còmics. Així començà un viatge, el de mirar cap a l’Orient amb un lleu toc friqui, que l’hauria de portar a fundar Totoro. Aquesta associació, que nasqué com un grapat d’amics i esdevingué un grup d’amants, difon els trets essencials del país del Sol. Perquè la nostra ignorància, de vegades, és humiliant. Alfonso demana:
"Diguem el nom de tres illes".
Silenci. La cara de qui pensa, sense cap èxit, torna vermella, a la vegada que diu un tímid "hum...".
"Podries haver dit Hokkaido, Honschu i Shikoko, per exemple".
Tot i que aquests són noms que es poden escriure en l’alfabet llatí, els japonesos fan servir un altre codi. L’hiragana, que equival al silabari occidental, i el katakana, que serveix per representar sons estrangers al territori. Com mostra la imatge de dalt, el japonès resulta complex al ulls occidentals. No només ho sembla. Ja que, de fet, disposa de més de 50.000 kanyis –o síl·labes–, de les quals un ciutadà japonès n’ha d’aprendre 20.000. Només 20.000.
Com s’ho fan els membres de Totoro per aprendre l’escriptura japonesa? "Amb calma", diu Alfonso, i afegeix: "No pretenem tornar-ne uns virtuosos, ens conformam llegint-lo una miqueta i escriure-hi el que podem".
Una tasca complicada
Traçar les seves lletres, que més que llenguatge semblen dibuixos d’impossibles pinzellades, no és una tasca fàcil. En l’intent s’hi troba ara mateix l’Alfonso. Tot i que ja es professor, mai no deixarà el seu estudi més intensiu.
Conten que els antics i veritables japonesos, els Ainu, viuen en una sola tribu. Ara són pocs; demà, probablement menys. Però no s’extinguirà el seu record mentre els totoros facin les seves pinzellades a Tòquio.
