L’IEC considera «preocupant» la situació actual del català i apel·la a la implicació de l’Administració i la societat civil

Tot i aquest descens, des de l’IEC es valora que hi ha una base sòlida a partir de la qual es pot treballar: una comunitat catalanoparlant que ha perdut pes, però que continua privilegiant l’ús i la transmissió intergeneracional del català; i un col·lectiu al·lòcton que mostra interès per aprendre’l. No obstant això, la presidenta de l’Institut d'Estudis Catalans, Teresa Cabré, alerta del descens de l’ús del català entre el jovent, malgrat que aquest col·lectiu «té un alt coneixement de la llengua».

En vista del panorama actual, l’IEC fa una crida a l’acció tant a l’Administració com a la societat civil per sumar tots els esforços necessaris per a revertir la dinàmica decreixent en què s’ha sumit el català en el seu ecosistema territorial i històric.

Els sociolingüistes Miquel Àngel Pradilla i Natxo Vidal, autors d’un informe de valoració de les dades de l’EULP, insisteixen a reforçar la capacitat d’atracció de la llengua i emfatitzen que «això no serà possible sense el compromís inequívoc de l’Administració i del gros de la societat civil».

En aquest sentit, s’insisteix en la necessitat d’establir polítiques lingüístiques que facilitin l’aprenentatge intensiu i l’ús del català, establint regulacions favorables a la presència de la llengua catalana en els diferents àmbits sociolaborals, així com en la importància que la comunitat catalanoparlant adopti un paper actiu en la promoció de l’ús de la llengua, interpel·lant aquells que l’estan aprenent i generant entorns lingüístics que facilitin aquesta transició.

El comunicat sencer de l’Institut d’Estudis Catalans amb la valoració de les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població es pot llegir en aquest enllaç.