El Dia de la Pàtria Gallega s’ha celebrat aquest divendres, un any més, i ha reunit a Compostel·la milers de persones. Una afluència que es va deixar notar en carrers i places de la capital des de les primeres hores del dia. Banderes, panderetes, camises amb tot tipus de reivindicacions i causes...
La manifestació nacionalista va començar poc després de les 12 hores, precedida per la música dels gaiters i dels bombos de Tomiño (El Baix Miño) que van obrir la marxa multitudinària, que va recórrer aquest any amb el lema 'Galiza Sempre! Una nació en marxa per la sobirania’. Les consignes, presents des de l'inici, ja no varen aturar fins a la fi de la mobilització. N'hi ha que es mantenen des de fa dècades —’Galiza ceibe, poder popular’; ‘Ho vulguin o no, Galiza és una nació’— i també més joves, vinculades als conflictes i les lluites actuals —"Altri Non!"—.
Una bandera de la Pàtria gegant va fer de mascaró de proa de la manifestació que va avançar per la capital entre aplaudiments de gent congredada a les voreres i l'estranyesa d'algun que un altre turista –«Però... avui no és el patró d'Espanya?»–. Música, càntics i reivindicació es van animar a mesura que la mobilització avançava i s'endinsava a la zona vella. Batles i batlesses i regidors de tot Galícia marxaven després de la pancarta que deia 'Per una Pàtria sobirana', i les delegacions internacionals amb un 'Per la sobirania dels pobles' al capdavant.
Defensa de la llengua i del territori, feminisme, internacionalisme, conflictes laborals... en la manifestació del BNG hi havia representació d’aquestes lluites.
La Quintana es va omplir abans que comencessin a prendre la paraula les oradores i mentre la manifestació encara continuava entrant a la zona històrica de la ciutat. A dalt de les escales de la plaça, la rèplica exacta de la pancarta amb el rostre de Castelao que el BNG va penjar allí el 1984, en memòria del retorn de les restes de Castelao. L'any, a més, en què el nacionalisme va tornar a entrar a la zona històrica compostel·lana després de ser-li negat l'accés per les autoritats governatives espanyoles durant els quatre anteriors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.