Cinc punts essencials de les eleccions alemanyes

ZDF - EpData (2025)

TW
2

Tot i que no han passat ni vint-i-quatre hores, i sembla ser massa prest per a extreure alguna conclusió, les xifres resultants de les eleccions alemanyes donen algunes evidències que a continuació intentarem resumir. Amb els següents cinc punts intentarem ajudar a entendre els resultats dels comicis alemanys enmig de tantes notícies i dades, missatges partidistes poc realistes i estadístiques sobre els joves que no són del tot certes.

  1. Vencedors i perdedors
    En resum, el partit d’Unió Democràtica Cristiana/Unió Social Cristiana (CDU/CSU) ha estat el vencedor d’aquests comicis (28’5% dels vots), mentre el tripartit que surt del govern s’enfonsa.

    En segon lloc, amb el 20,8% dels vots (el doble de vots), l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD) que, tot i haver augmentat la seva representació, es veu aïllada i sense els suports necessaris per a poder-hi governar.

    El Partit Socialdemòcrata (SPD), amb el 16,4% dels vots, perd suports i queda en tercer lloc, a l’espera de rebre la trucada per part del CDU/CSU que inicien les negociacions per a la possible conformació d’una coalició de govern.

    El darrer partit en aconseguir els suports necessaris per a entrar al Parlament ha estat Die Linke (L’Esquerra). Per contra, tant l’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) com el Partit Liberal no han arribat al 5% mínim i necessari.

  2. Participació
    Els alemanys han acudit a votar de forma massiva. Amb un 83% de participació, la xifra representa la major participació en unes eleccions alemanyes des de la reunificació del país l’any 1990.
  3. Geografia
    Pel que fa al repartiment geogràfic dels vots, una de les idees principals és que continua clarament la divisió vertical del país, entre oest i est.

    A banda, Berlín segueix resistint enmig d’un mar de conservadorisme i manté el progressisme en primer lloc.

  4. Coalicions possibles
    A la CDU/CSU no li queda una altra sortida que la de cercar socis de govern. L’opció més comú, i que s’espera que faci contacte en els propers dies, són els socialdemòcrates de l’SPD.

    CDU/CSU i SPD podrien conformar una coalició que no necessitaria d’una tercera crossa, que serien Els Verds. Tot i això, Els Verds ja han mostrat la seva disposició a conformar una «coalició Kenya» amb la CDU/CSU i el Partit Socialdemòcrata (SPD), en referència als colors negre, vermell i verd de les tres formacions i de la pròpia bandera kenyana.

  5. Joves i nous electors
    Les enquestes prèvies han encertat bastant els resultats de les eleccions alemanyes. Pel que fa al jovent, hi ha dues dades que han servit perquè mitjans partidaris d’uns i altres intentaren desequilibrar a balança cap al seu costat.

    Hi ha la franja dels i les joves d’entre 25 i 44 anys, els quals han votat de forma majoritària l’extrema dreta d’AfD, i han servit per treure algunes conclusions que no són certes. La franja de joves d’entre 18 i 24 anys, els considerats com a nous electors, han votat majoritàriament per Die Linke (L’Esquerra).