Amb la inauguració de la Copa del Món de la FIFA 2022 a Qatar el 20 de novembre, aquest Estat del golf Pèrsic acapararà l'atenció mundial. La difícil situació de les persones migrants que treballen a Qatar ha estat objecte d'àmplia difusió des que la FIFA va concedir el 2010 l'organització del campionat a aquest país. Les persones migrants i els treballadors domèstics continuen patint diversos abusos, com ara robatoris de salari, treball forçós i explotació.

Però el tracte que reben els treballadors migrants només és una de les violacions de drets humans que conformen l'historial de drets humans d'aquest Estat. Les autoritats de Qatar reprimeixen la llibertat dexpressió, la llibertat de premsa i la llibertat dassociació; els judicis sense garanties continuen sent preocupants; les dones continuen patint discriminació a la llei i a la pràctica; i les lleis continuen discriminant les persones LGBT.

Per això, Amnistia Internacional ha publicat sis coses que heu de saber al respecte:

Llibertat d'expressió i llibertat de premsa

Les autoritats qatarianes usen lleis abusives per a reprimir els qui mantenen postures crítiques cap a l'Estat, ja siguin ciutadans qatarians o treballadors migrants. Amnistia Internacional ha documentat casos de persones de nacionalitat qatariana que han estat detengudes arbitràriament després de criticar el govern, i condemnades després de judicis injustos sobre la base de confessions obtengudes mitjançant coacció. En aquest temps, Malcolm Bidali, de nacionalitat kenyana, guàrdia de seguretat, blocaire i activista dels drets de les persones migrants, va ser objecte de desaparició forçada i va estar reclòs en règim d'aïllament durant un mes per posar de manifest la difícil situació de la població treballadora migrant.

A Qatar hi ha pocs mitjans de comunicació independents o crítics. Les autoritats del país limiten la llibertat de premsa imposant restriccions als operadors de mitjans de comunicació, entre elles prohibir filmar en determinats llocs, com ara edificis oficials, hospitals, universitats, llocs d'allotjament del personal laboral migrant i habitatges privats.

Llibertat d'associació i reunió

Els treballadors migrants continuen tenint prohibit formar sindicats o afiliar-s'hi. En canvi, se'ls permet formar comitès conjunts, una iniciativa dirigida pels ocupadors per a permetre la representació dels treballadors. No obstant això, fins ara aquesta iniciativa no és de compliment obligat i només cobreix el 2% de la població treballadora, xifra que dista molt de fer efectiu el dret fonamental a formar sindicats i afiliar-s'hi.

Tant les persones de nacionalitat qatariana com els treballadors migrants pateixen conseqüències per exercir el seu dret de reunió pacífica. Per exemple, l'agost del 2022, centenars de treballadors migrants varen ser detenguts i deportats per les autoritats estatals després de protestar als carrers de Doha pels reiterats impagaments de salaris de la seva empresa.

Judicis injustos

Els judicis justos disten molt d'estar garantits a Qatar. En els darrers 10 anys, Amnistia Internacional ha documentat casos de judicis sense garanties en què mai no es varen investigar les denúncies de tortura i maltractaments de les persones encausades, i es varen imposar condemnes sobre la base de 'confessions' obtengudes mitjançant coacció. En molts casos, les persones acusades havien estat interrogades mentre estaven recloses en règim d'incomunicació, sense accés a advocats o intèrprets.

Per exemple, Abdullah Ibhais, de nacionalitat jordana, està complint una condemna de tres anys de presó després d'un judici injust a Qatar, fonamentat en una 'confessió' que, segons ell, es va obtenir mitjançant coacció.

Drets de les dones

Les dones continuen patint discriminació a la llei i a la pràctica a Qatar. En virtut del sistema de tutela, les dones necessiten el permís del seu tutor home —en general, el seu marit, pare, germà, avi o oncle— per contraure matrimoni, estudiar a l'estranger amb beques del govern, exercir moltes feines públiques, viatjar a altres països (si tenen menys de 25 anys), i accedir a l'atenció de la salut reproductiva.

El dret de família discrimina les dones, que tenen més dificultats per a accedir al divorci i desavantatges econòmics més greus si ho fan, en comparació als homes. Les dones també continuen sense tenir protecció adequada contra la violència de gènere intrafamiliar i la violència sexual.

Drets LGBT

Les lleis qatarianes discriminen les persones LGBT. L'article 296.3 del Codi Penal tipifica com a delicte diversos actes sexuals consentits entre persones del mateix sexe, i estableix possibles penes de presó per a tota persona que «impulsi o indueixi o inciti un home, per qualsevol mitjà, a cometre un acte de sodomia». De la mateixa manera, el 296.4 estableix sancions per a tota persona que «indueixi o inciti un home o una dona, per qualsevol mitjà, a cometre actes contraris a la moral o que siguin il·legítims».

L'octubre del 2022, organitzacions de drets humans varen documentar casos en què les forces de seguretat havien detengut persones LGBT en llocs públics —basant-se únicament en la seva expressió de gènere— i registrat els telèfons. També varen dir que les dones transgèneres detengudes tenien l'obligació d'assistir a sessions de teràpia de conversió com a requisit per a ser posades en llibertat.

Drets laborals

Tot i les iniciatives del govern per a reformar el sistema laboral de Qatar, els abusos continuen a tot el país. Encara que les condicions han millorat en alguns casos, milers de persones continuen enfrontant-se a problemes com ara retards o impagaments dels salaris, negació de dies de descans, condicions de treball insegures, obstacles per a canviar de feina i accés limitat a la justícia, mentre que les morts de milers de treballadors continuen sense investigar-se. Tot i que un fons ha començat a pagar quantitats considerables a treballadors a qui s'han robat salaris, centenars de milers de treballadors migrants continuen sense rebre indemnització pels abusos laborals que han patit els darrers 10 anys.

El treball forçós i altres formes d'abusos continuen, especialment al sector de la seguretat privada i en el cas dels treballadors domèstics, la majoria dones. El pagament d'exorbitants comissions de contractació per a aconseguir feina continua sent generalitzat, amb quantitats que oscil·len entre 1.000 i 3.000 dòlars nord-americans. Moltes persones necessiten mesos o fins i tot anys per a pagar el deute, cosa que provoca que es vegin atrapades en un cercle viciós d'explotació.