Colòmbia ha entrat en una nova època amb la investidura del primer president d'esquerres des de fa més de dos segles. Gustavo Petro ha estat investit com a president de Colòmbia, que per primer cop fa un gir cap a les polítiques progressistes.

L'economista i exguerriller ha promès un canvi radical de model econòmic i social, en un país marcat per les desigualtats, el narcotràfic i la guerra. L'acte de presa de possessió ha reunit a Bogotà al voltant de 100.000 persones.

Durant la cerimònia, ha destacat la figura de Francia Márquez, la primera vicepresidenta afroamericana. A l'acte hi han assistit almenys nou presidents de l'Amèrica Llatina i diversos mandataris, entre els quals el rei d'Espanya.

Precisament, hi ha hagut polèmica per una qüestió protocol·lària i simbòlica. Felip VI, que havia estat xiulat pel públic assistent, ha estat l'únic que no s'ha posat dret quan el nou president ha pres possessió de l'espasa de Simón Bolívar, pare de la independència de Colòmbia.

Amb aquesta arma se simbolitza el combat contra l'exèrcit espanyol fa més de 200 anys, que va conduir a l'alliberament del país. A més, també representa el grup guerriller Movimiento 19 de abril, del qual Petro havia format part

Lluita contra la fam i la violència

Gustavo Petro, de 62 anys, ha afirmat que la principal prioritat del seu executiu serà la lluita contra la fam i la desigualtat, en un país amb les pitjors dades de creixement de la pobresa de la regió.

Ha dit que els esforços se centraran també a combatre la violència. En el discurs d'investidura, ha demanat a tots els grups armats que encara no han deixat les armes que les deixin.

També ha demanat un canvi en la manera com es lluita contra les drogues i ha recordat el milió de llatinoamericans assassinats els últims 40 anys, i els 70.000 nord-americans que moren cada any per sobredosi.

Colòmbia s'afegeix a altres països de l'Amèrica Llatina que han fet un gir a l'esquerra després de molts anys de governs conservadors, com ara Xile, l'Argentina, el Perú i Bolívia.