cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 23°
23°

Häggman: «Tot va canviar el febrer amb la invasió d'Ucraïna. Per primera vegada hi ha hagut un canvi important en la política de defensa de Finlàndia i Suècia»

Johan Häggman ha explicat al programa matinal 'Bon dia' d'Ona Mediterrània la situació de Finlàndia i Suècia en relació amb la sol·licitud d’entrar a l’OTAN i com els afecta el conflicte bèl·lic entre Rússia i Finlàndia.

  • Quina situació vius tu que actualment ets a Finlàndia?

Hi ha una mica de preocupació per la guerra d’Ucraïna. Sempre hem seguit una línia de neutralitat pel que fa a la política exterior, quedant fora de les aliances militars, i sempre hem tengut una relació d’amistat amb Rússia. Però, tot va canviar el febrer amb la invasió de Rússia a Ucraïna. Per primera vegada hi ha hagut un canvi important en la política de defensa de Finlàndia i Suècia, i avui sol·licitem junts ser membres de l’OTAN.

  • Com a persona que coneix els polítics de primera fila tan de Finlàndia com d’Europa, com creus que s’ha arribat a aquest punt? On fins i tot els sectors progressistes són partidaris d’aquesta decisió.

Ha estat un procés molt ràpid. A principis de febrer, només un 20% de la població estava a favor de l’OTAN, però amb la invasió i la guerra, amb dues o tres setmanes ha canviat la postura de la gent respecte a l’OTAN. La gent veu Vladimir Putin com una persona poc estable, que pot fer qualsevol cosa.

Per això crec que la gent que és pacifista, gent en contra de l’OTAN, d’esquerres, ha canviat d’opinió perquè pensa que potser som els pròxims. Som els únics països de l’Europa del Nord que encara no som membres de l’OTAN. Érem els únics països que quedaven fora de l’aliança atlàntica, excepte Rússia, que ara és l’enemic; per exemple, Putin fa exclamacions molt nacionalistes i bèl·liques, i al febrer va dir que volia tornar a establir les fronteres de Rússia de 1914, les quals incloïen Polònia, els països bàltics i Finlàndia.

Com que això preocupa bastant, ha causat un canvi tan gran en la política de defensa i la política exterior de Finlàndia i Suècia.

  • Has parlat de la tradicional postura de neutralitat i de l’intent de mantenir bones relacions amb Rússia com a països veïns, però a Finlàndia mai s’ha descartat la possibilitat d’una invasió per part de Rússia. És possible?

Sí, però no tan evident com avui. Rússia és un país molt més gran amb un exèrcit molt més fort. És cert que cada casa té un soterrani protegit de bombes, com a Israel, des de la Segona Guerra Mundial.

Tothom fa el servei militar, pots triar entre el militar i el civil, però diria que Finlàndia és dels únics països de la Unió Europea a dia d’avui que té un exèrcit de reclutes. Això és la gran diferència que tenim perquè sabem que estem sols. Si hi hagués una guerra, hauríem de defensar-nos sols. Sabent això, estem entrenant a homes i dones que fan el servei militar voluntari, cada dos o tres anys, per estar preparats.

Però ara veiem que això no és prou després del què ha passat a Ucraïna. Per això hem pensat que tenim una oportunitat de en uns mesos entrar a l’OTAN, ja que Rússia encara estan ocupats a Ucraïna. Totes les brigades que normalment són a la frontera de Finlàndia, ara són a Ucraïna.

  • I com s’ha viscut a Brussel·les i en l’àmbit de la burocràcia europea, la invasió d’Ucraïna?

S’ha viscut amb sorpresa i indignació. Jo crec que ningú pensava que Rússia envairia Ucraïna. També quan ha amenaçat en el passat, sabent que tenia una concentració de tropes a la frontera amb Ucraïna, pensaven que només era una amenaça, que no creuaria la línia, però ho ha fet. Crec que ningú estava preparat per una invasió total. Pensàvem que amenaçava per aconseguir avantatges amb Ucraïna i amb l’OTAN i la UE.

També Putin estava sorprès amb la reacció de la UE. No esperava una reacció tan forta i tan única de la UE, conjunta entre tots els països; ara es parla d’embargar petroli, gas. Crec que no pensava que hi hauria aquesta unitat per part de la UE, sinó que comptaria amb alguns socis. Però s’ha fet un front comú contra Rússia. La defensa d’Ucraïna i la mentalitat de defensar el país també ha sorprès, no pensava que seria tan difícil d’envair i ocupar. Ell al principi pensava envair Kíiv, però amb la defensa dels ucraïnesos no va ser possible; ell no comptava amb això.

  • Com creus que pot evolucionar aquest conflicte? No només a Ucraïna sinó a l’Europa del Nord i de l’Est. I com creus que es podria tancar aquest conflicte, en un termini relativament curt o no?

Esper que es pugui tancar abans de la tardor, durant l’estiu. Crec que serà possible si hi ha mesures més dures i sancions, com de petroli i gas. El 80% de les exportacions russes són petroli i gas, i encara no són a la llista que tenim. Amb sancions econòmiques més dures, pot acabar la guerra perquè seria destrossar l’economia russa.

La por que tenc és que segueixi el conflicte i que s’hi involucri Moldàvia, que és el proper país veí amb una minoria russa. Es nota ja com l’ànsia russa d’expandir-se cap a Odessa, a la costa, on ja s’hi han fet atacs terroristes, tot i que no se sap qui; potser són separatistes russos.

Crec que és el pitjor escenari que pot passar, que s’allargui cap a Moldàvia. Però ho hem de tenir tot per alçar als herois ucraïnesos que lluiten contra una força molt més gran, un exèrcit com el de Rússia, que també té l’arma atòmica.

  • Tornant a Finlàndia, quines conseqüències pràctiques reals té ara mateix aquest atac i amenaça de Putin? A part del canvi amb relació als aspectes polítics, en el dia a dia...

L’impacte és bastant reduït, al carrer no es nota. Hi ha tranquil·litat com si no fos res. Tenim una pujada de preus, com a l’Estat espanyol, però no sé si és directament de la guerra perquè després de la pandèmia també varen apujar el preu de l’energia, del petroli, l’electricitat...

No importar l’electricitat de Rússia no té un impacte gran. Rússia importa una gran part, però només un 10% de l’energia de Finlàndia. Però, la inflació han dit que pujarà al 4 o 5%, que és molt perquè a tota Europa ha estat molt baixa; així com els interessos dels préstecs han estat molts baixos durant 20 anys.

Llavors, no es nota tant al carrer, sinó que es nota ara que hi ha el Mundial d’Hoquei sobre gel, perquè l’estadi més gran de Hèlsinki no es pot utilitzar perquè el propietari és un oligarca rus que es troba a la llista de sancions. I Rússia, que normalment és un dels millors equips del mundial, tampoc pot participar, i l’han substituït altres equips més fluixos, com Regne Unit.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per tubo, fa devers d'un mes
Cuando el oso ruso estaba hibernando, los dos escandinavos vivían en el mejor de los mundos y que los demás apechugasen; ahora que ha empezado a despertar han corrido como galgos a protegerse bajo el paraguas de la OTAN. A eso, se le llama solidaridad.
Ya veréis como Turquía os hará pasar por el tubo.
Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente