cielo claro
  • Màx: 12°
  • Mín:

Còrsega: dues setmanes d’aldarulls obliguen l'Estat francès a parlar d'«autonomia»

La veïna Còrsega viu, des de fa dues setmanes, immersa dins una tensió social que ha dut a omplir els carrers de manifestacions multitudinàries, tot promogut per l’intent d’assassinat a Yvann Colonna, en estranyes circumstàncies. Aquest esdeveniment ha cohesionat els moviments sobiranistes corsos i hi han sumat suports populars que fins avui no s'havien acostat cap a la vessant política sobiranista. Tot plegat, el govern francés ha hagut de reaccionar i pronunciar-s'hi.

Yvann Colonna, històric militant independentista cors, va ser acusat de l’assassinat del prefecte de Còrsega Claude Erignac, al 1998, i posteriorment condemnat a cadena perpètua. Des d’aleshores, Colonna sempre ha negat l’acusació d’assassinat i és considerat pels moviments independentistes corsos com un pres polític de l’Estat francés. Com ja han explicat en innumerables ocasions els advocats que porten el seu cas, durant els judicis es varen produir diverses irregularitats, es varen prendre decisions sense cap mena de prova, no s’han cercat altres sospitosos ni s’ha presentat proves materials, entre d’altres.

Tot i les reiterades demandes de trasllat perquè el presoner compleixi condemna en una presó corsa, Colonna havia romangut a la presó d’Arle (Occitània), en un règim de vigilància extrema per ser considerat un «pres especialment perillós o amb contactes» (conegut com a marcatge DPS). Fins que el dia 2 de març de 2022, un gihadista detengut a l’Afganistan, Franck Elong, va agredir i estrangular brutalment Colonna, durant vuit minuts, a la sala del gimnàs de la presó. Colonna va haver de ser trasllat d’urgència a l’Hospital d’Arle, on la gravetat del seu estat va fer que se’l traslladara de nou, aquesta vegada a la unitat de cures intensives de l’Hospital Nord de Marsella, on hi roman en coma des d’aleshores.

L’advocat de la família del pres cors, Patrice Spinosi, ha explicat al mitjans que, tot i la situació de vigilància permanent a la qual estava sotmès, no s’ha donat cap explicació sobre l’absència de vigilància en aquell just moment. Una petició d’explicacions a la qual se sumen, quasi de forma unànime, les forces polítiques corses, les quals acusen l’Estat francès de relaxar-se en la seguretat de Colonna, o directament de ser còmplices de l’intent d’assassinat, si més no d’estar al darrere de tota la trama promoguda contra el líder independentista empresonat.

Unes dades mai vistes a Còrsega

Més de la meitat de la població respon a les enquestes d’opinió públiques que se senten identificats en aquest sentiment d’indignació per la situació provocada per l’intent d’assassinat de Colonna, i quasi la totalitat dels enquestats per diversos mitjans i organismes, quatre de cada cinc, consideren que les autoritats judicials o polítiques de l’Estat francès hi tenen algun tipus de responsabilitat.

Després de dues setmanes d’aldarulls, els ferits són ja prop d’un centenar, més de la meitat dels quals policies. I és que si bé les protestes sobiranistes venen produint-se des de fa molts anys, cal remarcar que actualment el Parlament cors està format per una majoria de representants provinents de partits sobiranistes o independentistes, els quals ha guanyat les dues darreres eleccions amb majoria absoluta. Amb a fi de la luita armada del Front d’Alliberament Nacional Cors, moltes de les guerres internes que hi havia entre els diferents moviments independentistes varen anar desapareixent, fins arribar a un moment d’unitat i força nacional que els ha dut a formar un front molt més ample, amb més força als carrers i amb una major representació davant els poders polítics de l’Estat francès.

16 de març de 2022: l’Estat francès parla d’«autonomia»

Tot i dir que ja es definirà «què vol dir autonomia», el primer ministre de l’Estat francès, Gérald Darmanin, ha assegurat en una entrevista que està «disposat a arribar fins a l’autonomia». I això ho diu, també, posant com a condicionant la reelecció de Macron en les properes eleccions.

Tot i que, com a hem explicat, els moviments independentistes corsos fa molts anys que hi són als carrers i parlaments, aquesta és la primera vegada que l’Estat francés accepta parlar sobre el tema. Molts creuen que aquest canvi de postura ha arribat gràcies a les dues setmanes de fortes protestes als carrers que no pas per les dues majories absolutes obtengudes pels sobiranistes i independentistes corsos. Mentrestant, l’oposició i l’extremadreta critica Macron per sucumbir davant la força de les protestes corses i no respondre amb mà dura.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Lluís Felipe Lorenzo García, fa 11 mesos
Una característica de Còrsega és que hi ha, també, una extrema dreta sobiranista corsa que ha aconseguit limitar la implantació de l'extrema dreta francesa a l'illa. Per exemple, parl d'un moviment contrari a la immigració. Entenc que no l'agradi a molts de demòcrates corsos o d'altres bandes però a Còrsega s'han estimat més una ultra dreta illenca que haver de veure com creix a l'Illa un moviment ultradretà dissenyat al Continent. Té lògica.
Valoració:1menosmas
Per pep bestard, fa 11 mesos
es de agrair aquesta informacio , pues cap diari de tirada nacional a publicat res al repeta.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente