Amb motiu del desè aniversari de la Conferència Internacional d'Aiete i la fi de la violència armada d'ETA, l'esquerra independentista basca ha compartit amb el conjunt de la societat basca, espanyola i francesa, així com amb l'opinió pública internacional, una sèrie de reflexions que reproduïm tot seguit.
« 1) Transcorreguts deu anys des que ETA anunciàs la fi de la violència, no podem sinó constatar el compliment íntegre d'aquest compromís. La fi de la seva activitat ha estat total i complet. A més ha procedit de manera satisfactòria, tal com estipulen els estàndards internacionals, al seu desarmament i posterior desaparició.

Aquests processos són sempre complexos, hem de posar en valor la unanimitat amb què ETA va prendre les seves decisions, la qual cosa ha evitat a posteriori problemes greus com els que s'han produït en altres processos de similars característiques.

Aquells que varen apostar de manera decidida, valenta i arriscada per les vies exclusivament pacífiques han assolit un èxit rotund i incontestable. Van demostrar un sòlid lideratge.

En tot cas, l'èxit correspon, no hi ha dubte, al conjunt del poble basc.

2) No hi havia parany, no es tractava de cap càlcul tàctic. El temps transcorregut posa de manifest l'inequívoc caràcter estratègic de la decisió adoptada. El compromís amb vies exclusivament pacífiques i democràtiques per part de l'independentisme d'esquerres responia i respon a profundes conviccions ètiques i polítiques. És una decisió inamovible i per sempre.

L'esquerra independentista ha acreditat la sinceritat de la seva aposta i el compliment de la paraula donada.
3) Transitar cap a una pau justa i duradora necessita del reconeixement i reparació de totes, absolutament totes les víctimes. No ens oblidam de cap d'elles.

Avui volem fer un esment específic a les víctimes causades per la violència d'ETA. Volem traslladar-los nostre pesar i dolor pel sofriment patit. Sentim el seu dolor, i des d'aquest sentiment sincer afirmem que el mateix mai degué haver-se produït, a ningú pot satisfer que tot allò succeís, ni que s'hagués prolongat tant en el temps. Havíem d'haver aconseguit arribar abans a Aiete.

Desgraciadament, el passat no té remei, res del que diguem pot desfer el mal causat, però estam convençuts que és possible almenys alleujar-ho des del respecte, la consideració i la memòria. Volem dir-los de cor que sentim enormement el seu sofriment i ens comprometem a tractar de mitigar-lo en la mesura de les nostres possibilitats. Sempre ens trobaran disposats a això.

4) L'experiència internacional ens demostra, la declaració d'Aiete així ho recollia, que és necessari donar una solució a la qüestió dels presos i les preses polítiques. És un repte ineludible per a tots, que passa necessàriament per posar fi a la política penitenciària d'excepció i per donar-li una solució integral. Volem reivindicar el paper actiu, decidit i decisiu dels presos en la superació de l'estratègia armada i el seu definitiu compromís amb les vies pacífiques i democràtiques. Sense ells i elles no hauria estat possible.

5) Ens reafirmam en el compromís amb la defensa del diàleg, la negociació i l'acord com a mètode més eficaç i democràtic per a dirimir i solucionar les diferències polítiques.

Continuem tenint una assignatura pendent amb la resolució de les causes del conflicte. Resulta imperativa la resolució democràtica d'aquest problema nacional. Som un poble, una nació, que com a tal ha de ser respectada i reconeguda. El respecte a la nostra identitat nacional és el primer i necessari pas per a construir un futur diferent en el qual les decisions corresponguin a la ciutadania del nostre poble».