El Govern inicia les tasques d'exhumació de la fossa del cementeri vell d'Eivissa a la recerca de 70 víctimes del franquisme

Imatge de la reunió mantinguda aquest dissabte amb els familiars de les víctimes represaliades pel franquisme. | CAIB

dBalearsPalma12/09/20 16:59

El dimecres 16 de setembre s'inicien les tasques d'exhumació previstes al cementeri vell d'Eivissa, al barri de ses Figueretes, la segona intervenció que es desenvolupa en aquest cementeri per intentar identificar fins a 70 víctimes de la repressió franquista. Aquesta intervenció, que s'allargarà fins al dia 2 d'octubre, està inclosa en el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears.

Així ho han anunciat aquest dissabte el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, durant un acte informatiu per a familiars celebrat a Eivissa, al qual han assistit el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; el batle d'Eivissa, Rafel Ruiz; el president del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, Luis Ruiz, i l'arqueòloga Almudena García-Rubio, directora tècnica de l'excavació.

El Projecte d'intervenció al cementeri de ses Figueretes, presentat per ATICS a la Comissió tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears, inclou tasques d'exhumació a quatre zones de la fossa comuna esquerra, a un lateral del corredor central de l'entrada principal del cementeri, després d'haver quedat descartades altres àrees ja sondejades l'any 2018 en actuacions emmarcades en el I Pla de Fosses.

Així ho ha explicat la directora tècnica, Almudena García-Rubio, als familiars, qui ha assenyalat que l'estudi de la repressió franquista a Eivissa es complex, ja que es tracta de morts extrajudicials i no hi ha gairebé cap rastre documental dels fets. Pràcticament la totalitat de les 70 persones assassinades entre el mes de setembre de 1936 i juny de 1937 a Eivissa varen ser inscrites als registres civils sense referir la causa de la mort (excepte un cas).

Aquests assassinats no varen ser investigats, no varen ser recollits per la premsa de l'època i tampoc apareixen al llibre d'actes del cementeri, que no té cap entrada des de mitjans de l'any 1936 i fins a l'any 1941. Per tant, els investigadors han reconstruït els fets amb testimonis orals i la documentació del registre civil i d'acord amb aquestes investigacions s'han dissenyat les excavacions.

L'equip tècnic que durà a terme aquesta actuació arqueològica està format per arqueòlegs tècnics, antropòlegs i forenses, així com per un equip de topografia de l'empresa ATICS, SL, adjudicatària del Pla de Fosses 2019-2020 del Govern de les Illes Balears.