algo de nubes
  • Màx: 19.99°
  • Mín: 13.1°
19°

Les espècies marines podrien reduir-se un 17% a final de segle per l'escalfament dels oceans

La biomassa animal marina, és a dir, els peixos i mamífers marins, podria reduir-se un 17 per cent d'aquí a final de segle a conseqüència de l'escalfament dels oceans provocat pel canvi climàtic, segons un estudi internacional en el qual han participat investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.

L'estudi, en el qual han participat científics de 12 països, preveu que peixos i mamífers marins podrien sofrir disminucions més greus que el fitoplàncton, ja que el canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir fins avui per les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Ara, en combinar aquests models pot sorgir un panorama més complet. L'article, signat per 35 investigadors de 12 països i 4 continents, avalua a escala global els efectes del canvi climàtic en l'àmbit global en l'oceà utilitzant una combinació de múltiples models climàtics i d'ecosistemes.

Entre els investigadors es troben tres experts espanyols: Manuel Barange, director de la Divisió de Polítiques i Recursos de Pesca i Aqüicultura de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO per les seves sigles en anglès) a Roma, Itàlia; Marta Coll, científica del CSIC experta en la modelització dels ecosistemes marins de l'Institut de Ciències del Mar; i Jose A. Fernandes, expert en big data i intel·ligència artificial del centre tecnològic expert en recerca marina i alimentària AZTI-Tecnalia.

L'estudi explica que la biomassa animal marina global (és a dir, el pes total d'animals marins com a peixos, invertebrats i mamífers marins en l'oceà) disminuirà en tots els escenaris d'emissió, a conseqüència en gran manera de l'augment de la temperatura i la disminució de la producció primària.

No obstant això, la recerca destaca que l'abast de les pèrdues projectades podria limitar-se si es redueixen les emissions, ja que la disminució de la biomassa seria d'un 5 per cent en un escenari de mitigació forta, però podria arribar a un 17 per cent, si la velocitat d'emissions no baixa per a finals del segle XXI.

En particular, la magnitud d'aquest efecte del canvi climàtic es prediu com a similar en un oceà amb i sense pressió pesquera, que de reduir-se pot mitigar parcialment aquests descensos.

«La reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle sens dubte ajudarà a salvaguardar la vida marina en la mesura que sigui possible contra noves pèrdues», destaca l'autora principal, la investigadroa de la Universitat de Dalhouise (Halifax, el Canadà) Heike Lotze.

L'anàlisi suggereix també que els impactes del canvi climàtic podrien ser més greus en nivells més alts de la xarxa alimentària, la qual cosa significa que la biomassa de peixos i mamífers marins podria sofrir disminucions majors en comparació amb el fitoplàncton.

Aquest procés es denomina «amplificació tròfica» i descriu la particular vulnerabilitat d'animals com els peixos grans en els extrems superiors de les cadenes alimentoses marines. «Les nostres troballes suggereixen que els animals marins de major grandària, molts dels quals ja són motiu de preocupació per a la conservació, podrien mostrar una vulnerabilitat particular a les disminucions provocades pel clima, amb un efecte va dominar del fitoplàncton en la cadena alimentària», afegeix el coautor de l'estudi Derek Tittensor, del Centre Mundial de Vigilància de la Conservació del Medi Ambient de les Nacions Unides (a Cambridge, Regne Unit).

La cartografia dels canvis previstos en els oceans del món revela que la biomassa podria disminuir en moltes regions oceàniques de zones temperades i tropicals, en les quals la població depèn en gran manera del subministrament d'aliments marins i en les quals la biodiversitat marina ja es veu afectada pels efectes acumulats de l'activitat humana.

En aquestes zones el canvi climàtic està creant una altra font d'estrès sobre els ecosistemes marins i les societats humanes per igual. Per contra, moltes regions polars al voltant de l'Àrtic i l'Antàrtida podrien mostrar augments de la biomassa que proporcionessin noves oportunitats per a l'ús dels recursos marins, però també desafiaments per a la gestió i conservació marines.

«El canvi climàtic està afectant la biologia marina en tot l'oceà mundial. Les troballes reiteren la necessitat d'una forta mitigació de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle per a limitar tals impactes», diu el coautor William Cheung, de l'Institut per als Oceans i la Pesca de la Universitat de Columbia Britànica (el Canadà) i autor principal coordinador de l'Informe Especial del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic o Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, IPCC per les seves sigles en anglès, per als Oceans i la Criosfera en el Canvi Climàtic.

«Sabem que la producció d'aliments a la terra està cada vegada més amenaçada pels efectes del canvi climàtic, com la calor extrema i la sequera. Aquest estudi afegeix un altre capítol desconcertant a la història de l'escalfament global, en confirmar que el canvi climàtic provocat per l'ésser humà també posa en perill els recursos alimentaris dels oceans. En 2015, totes les nacions van acordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Una d'elles és aconseguir que la fam sigui zero per a 2030. La nostra recerca mostra que això requerirà no només una gestió molt més acurada dels recursos naturals, sinó també una ràpida reducció de les emissions mundials de gasos d'efecte d'hivernacle», afegeix Jacob Schewe, de l'Institut de Recerca sobre l'Impacte Climàtic (a Potsdam, Alemanya).

La investigadora del CSIC de l'Institut de Ciències del Mar, a Barcelona, Marta Coll, ha indicat que l'estudi representa un «esforç notable de col·laboració científica internacional», ja que per primera vegada s'ha utilitzat un enfocament comparatiu i estandarditzat amb 6 models d'ecosistemes marins globals forçats amb 2 models del sistema terrestre i 4 escenaris d'emissió.

«Només col·laborant podíem arribar a aquests resultats, els quals demostren que les incerteses degudes a les variacions en els models d'ecosistemes marins i els models del sistema terrestre són similars, i que les projeccions en conjunt s'ajusten notablement a les dades empíriques», ha conclòs.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.