algo de nubes
  • Màx: 16.97°
  • Mín: 10°
10°

Andrew Salas, president de la Nació Kizh: «Som l'Autoritat moral de la nostra Història»

Reproduïm el comunicat que han fet públic els màxims representants de les nacions i tribus indígenes de Califòrnia amb motiu de la canonització de Juníper Serra per part del papa Francesc:

«Moltes tribus de Califòrnia, i els que ens donen suport, amb dignitat, ens oposam a la canonització del Pare Juníper Serra per part de SS Papa Francesc.

»La canonització del Pare Juníper Serra és un escàndol moral. La fundació del sistema de missions el 1769, en el que avui es coneix com el Sud de Califòrnia, té de tot menys de santa. La canonització del Pare Serra dóna suport a les accions que tengueren com a resultat la mort de milers dels indígenes que havien estat Integrats a la força en les Missions Catòliques. Hi ha proves de sobres, entre les quals les cartes del mateix Pare Serra, que donen suport a aquesta tràgica veritat.

»En oposició a aquesta mesura, els representants tribals de diverses nacions indígenes de Califòrnia alçam la mà demanant al Papa Francesc una resposta honesta i moral.

»Per exemple, en una carta al Papa Francesc, Andrés Sales, President tribal dels Indis Missioners Gabrieleños, Nació Kizh, va escriure: "Les Missions eren presons i camps d'extermini per a la meva gent. Sota les ordres de Serra se'ls empresonaven de nit, privats d'aliments, torturats i violats. De dia varen servir com a esclaus per erigir alguns exemples més bells de l'arquitectura de l'Estat de Califòrnia, que no eren més que una façana dels insalubres camps de la mort."

»Tant Andrew Sales com Valentín López, president de la tribu dels Amah Mutsun, qui va parlar el mes de maig passat davant el Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de l'ONU, han escrit nombroses cartes al Papa Francesc i a les autoritats governamentals de Califòrnia.

»En una carta al Papa Francesc, el febrer de 2015, el president Valentín López va escriure: «Moltes de les accions de Serra foren acceptades per l'Església Catòlica gràcies a la butlla Dum de 1452 i altres butlles relacionades, butlles aquestes, que promocionaven la conquesta, colonització i explotació de nacions no cristianes, atorgaven la benedicció del Papa per «envair, cercar, capturar i subjugar a sarraïns Pagans i altres infidels i enemics de Crist on sigui que es trobin, i també els regnes, ducats, Comtats, principats, i altres béns [...] i reduir les persones a l'esclavitud perpètua».

»Quant a la visita papal als Estats Units, feim una crida al Papa Francesc perquè respongui pels cinc-cents anys de dominació recolzada per l'Església Catòlica; que entengui i reconegui que no existeix dret a la dominació. Atès el poder de la Santa Seu en la creació d'aquest imperi brutal i en la colonització que va tenir un efecte tan mortal i devastador sobre les nostres nacions indígenes de Califòrnia, el Papa Francesc i la Santa Seu són, per tant, responsables davant les nostres nacions de les accions del Pare Serra. Atorgant la santedat a un dels principals arquitectes del sistema de missions a Califòrnia, la Santa Seu s'està premiant a si mateixa en comptes de considerar-se moralment responsable per l'esgarrifós nombre de víctimes mortals entre els nostres avantpassats.

»Feim una crida al Papa Francesc perquè mostri compassió envers al llegat històric del trauma col·lectiu que descansa sobre els coixins d'aquells, vius avui, que coneixen la veritat mitjançant els testimonis transmesos de besavi a avi, d'un pare i fill -besàvia a àvia, de mare a filla-. Si el Papa Francesc no compleix amb això, abdicarà de la seva credibilitat com a líder entre les nacions del segle XXI. No n'hi ha prou de «demanar perdó» com va fer el Papa a Bolívia; feim una crida davant el Papa Francesc perquè prengui l'acció concreta d'abandonar la canonització del Pare Juníper Serra i així demostrar que aquesta disculpa és sincera.

»Volem cridar l'atenció del Papa Francesc i dels amfitrions de la seva visita als Estats Units sobre el següent:

»Més de nou mil ciutadans preocupats varen signar una petició de MoveOn i, a més a més, els membres de congregacions de diverses tradicions religioses demanen que s'abandoni la canonització del Pare Juníper Serra. Demanam un compromís Papal per iniciar el següent pla de d'actuació:

»1) Abandonar immediatament el propòsit de canonitzar Juníper Serra.

»2) revocar les butlles papals i renunciar a la doctrina de descobriment cristià, creades per colonitzar i conquerir els nostres avantpassats en nom de l'«evangelització» cristiana i com a instrument de propagació de l'imperi cristià.

»3) reobrir el registre històric del Pare Serra perquè cada nació originària,pugui estudiar l'impacte del sistema de missions de Califòrnia en la seva pròpia comunitat.

»4) Programar una visita a Califòrnia per abordar un diàleg amb les nostres nacions i tribus sobre com l'Església podria Reconèixer les polítiques de dominació establertes en el passat per Juníper Serra i que varen provocar la mort de desenes de milers dels nostres avantpassats.

»5) Establir una política tangible per explicar la veritat sobre el Pare Juníper Serra i la Missió Catòlica espanyola, senyalitzant clarament totes les Missions a Califòrnia i als Llocs sagrats on es varen practicar treballs forçats, brutalitat, enterraments i mort.

»Fins que el Papa Francesc no iniciï aquests passos, no es podrà començar una guarir la ferida entre l'Església i les nacions i pobles indígenes de Califòrnia. Nosaltres som l'Autoritat moral de la nostra Història.

»Valentin López, President

»Amah Mutsun Banda tribal»

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Joan Lil·la, fa mes de 8 anys

Deman una oració per l'ànima de Juníper Serra i tots els seus seguidors (seguirem esperant al judici final perquè es faci justicia)

Valoració:1menosmas
Per correcció, fa mes de 8 anys

Ropit, una correcció: Isabel té l´estàtua al capitoli de CALIFÒRNIA i el Pare Serra al Capitoli de Washington (o sigui, l´una al parlament d´un estat i l´altre al parlament de la nació)

Valoració:5menosmas
Per Ropit, fa mes de 8 anys

Només hi ha una espanyola y un mallorquí que tenguin una estàtua al Capitoli de Washington: Isabel la Católica y Fra Juníper.
Perquè serà?

Valoració:4menosmas
Per Biodramina, fa mes de 8 anys

Me pinchan y no me sacan un coágulo.
Os habéis superado.
Chapeau.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente