El president francès, François Hollande, ha defensat aquest dimarts davant els reis d'Espanya la reorientació de la política de la Unió Europea (UE) a favor del creixement com a resposta a una crisi, de la qual va dir que ha portat al reforç de «identitats regionals que matí volen ser nacionals». Així ha mostrat la seva preocupació el president francès.
«La crisi ha afectat durament i ha generat un desafiament cap a la UE, que alimenta el replegament, i les identitats regionals que demà volen ser identitats nacionals», va comentar Hollande durant un breu discurs a l'inici del dinar ofert al Palau de l'Elisi al senyor Felip i Letícia.
Sense parlar explícitament de les tensions sobiranistes a Catalunya o el País Basc, va afegir que «en aquest context, hem de reafirmar la força dels nostres valors», i ha posat èmfasi que «Espanya ha estat sempre una cruïlla de civilitzacions i cultures» que a més «és indissociable del futur d'Europa ».
Hollande, que va convidar els reis a una visita d'Estat amb motiu d'una exposició de Velázquez que se celebrarà a París la primavera, va recordar que a França hi ha centenars de milers de persones d'origen espanyol, com el primer ministre, Manuel Valls, i l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo (tots dos presents), «dos eminents símbols».
El president francès va subratllar «l'amistat que hi ha entre França i Espanya des de fa segles», així com les cooperacions que «s'han reforçat en els últims anys», començant per la lluita «contra tots els terrorismes».
Va dir que els dos països busquen junts «solucions europees» per a la immigració il·legal, va anunciar que la nova interconnexió elèctrica francoespanyola per Catalunya entrarà en servei «en unes setmanes», i va parlar del projecte per triplicar les capacitats d'intercanvi gasístic amb infraestructures pel Golf de Biscaia.
Hollande, preocupat per la independència de Catalunya
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
És que al senyor Hollande, quelcom se li mou pel Rosselló i pels Pirineus Orientals, i d´això es queixa !!!
Visca Espanya..jajaja catalanadas i altres pancatalanadas.....quni beneits
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."
(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
||*||: Gràcies per defensar el meu comentari. Evidentment a jo el que me preocupa és que quan Espanya ja no tengui a Catalunya per sucar, voldrà rescabalar tot els que trèia allà més el que ens treu a noltros, sense donar-nos per mejar (com dieun ñes notícies d´avui) i acabaràn matant-nos. La Catalunya del continent no tan sols s´en surtirà, sinó que sense aqueix enorme lastre que arrossega ara, remontarà i bén prest ja serà una potència, perque té recursos naturals i humàns de sobra. Serà la Alemanya del Mediterrani i noltros morirem de fam per curts, per beneits i per servils.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")
Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
¿La Catalunya insular?. Aixo heu dirás tú i, per tant, tot lo que diguis mo pas tres palms baix barra.
@ "@ Apor Garfum"
No hem de prendre model de Catalunya perquè ja som Catalunya, la Catalunya insular. Sembla que no has entès n'"Apor Garfum", ja que quan diu Catalunya es refereix a tota la nació catalana -cosa que es demostra quan, després, diu "la Catalunya del continent"-. En canvi, tu hi has entès "el Principat".
No crec que es pugui deduir, del comentari d'"Apor Garfum", que es pretengui que el Principat "s'enfonsi amb la barca espanyola"; sinó, ben al contrari, que quan deixem d'estar entabanats i reaccionem tant els catalans insulars com els continentals, reconeguem les Illes Balears com a part fonamental de la nostra nació catalana i que surem plegats amb la barca catalana de tots: la República catalana.
Bé, idò, per què o prenem model de Catalunya?
No podem pretendre que Catalunya, que es valora bé a si mateixa, s'enfonsi amb la barca espanyola, només perquè la nostra comunitat estigui entabanada i no reaccioni...
Els balears tampoc som espanyols. Visca la Terra Lliure.