Laurent Gbagbo es rendeix

El president sortint de Costa d'Ivori demana protecció a l'ONU, després de tres mesos atrinxerat en el poder, i inicia les negociacions per tal de determinar quin serà el seu futur

Victimes a les voreres de les carreteres, al voltant d'Abiyan. | STAFF

AgènciesAbiyan06/04/11 0:00

Després de més de tres mesos atrinxerat en el poder, Laurent Gbagbo, president sortint de Costa d'Ivori, es rendeix. El mandatari va perdre la seva legitimitat el 28 de desembre, quan va caure en les eleccions davant Alassane Ouattara. Tot i això, s'havia negat a deixar les regnes del país en mans del seu rival, fins ahir dimarts, quan, segons les Nacions Unides, va decidir apartar-se i demanar protecció a la missió de l'ONU a Costa d'Ivori (UNOCI).

Ahir, Gbagbo va mostrar la seva "disposició" a apartar-se del poder, aclarí una font de l'ONU després que un document intern de l'organització citat per l'agència Reuters confirmàs la sortida del mandatari. El president va demanar "la protecció de la UNOCI", segons el text, i va iniciar unes negociacions en les quals es determinarà quin serà el seu futur.

El dirigent va perdre la seva legitimitat el 28 de desembre, quan Ouattara el va vèncer a les urnes. Malgrat tot, es negava a deixar la direcció de Costa d'Ivori a les mans del seu contrincant, que té el suport de França. De fet, ahir mateix Nicolas Sarkozy instà Ouattara a formar un govern d'unitat nacional com més aviat millor. Així, el va empènyer a prendre la iniciativa "amb una crida a la reconciliació", segons explicà Alain Juppé, titular francès d'Assumptes Exteriors.

El ministre va afirmar que creu que Ouattara és un demòcrata i que està disposat a aconseguir un acord de reconciliació pacífica a Costa d'Ivori. El president podria anunciar una amnistia per als membres de l'Administració dirigida per Gbagbo i incloure'n alguns en el nou govern. "Hem sol·licitat a la UNOCI que garanteixi la seva seguretat física i la de la seva família", afegí Juppé.

En la mateixa compareixença, Gerard Longuet, el seu homòleg en Defensa, va suggerir que Gbagbo podria exiliar-se en algun país de l'Àfrica: "Hi ha molts països africans disposats a donar la benvinguda a altres germans". Hores abans que se'n conegués la notícia, Barack Obama, president nord-americà, va elogiar els "esforços" de França, les tropes de la qual, segons va dir, "donen suport a aquesta missió de les forces de pau de l'ONU".

Sense suports

No és estrany que Gbagbo decidís tirar la tovallola, quan s'estava quedant sense suports. Els últims que el van abandonar van ser Bruno Dogbo Blé i Edouard Tiapé Kassaraté, dos generals de l'Exèrcit de Costa d'Ivori que van decidir seguir ahir dimarts l'exemple del general Philippe Mangou, cap de l'Estat Major. Aquest havia abandonat les files la setmana passada, però va haver de tornar a unir-s'hi, perquè la seva família estava sent coaccionada, i fer-li xantatge.

Mangou va anunciar que havia demanat un alto el foc a partir d'ahir. Mentrestant, el president sortint continuava refugiat al búnquer de la seva residència d'Abidjan, la principal ciutat del país. També Alcide Djédjé, ministre d'Assumptes Exteriors, i Boubacar Koné, cap de protocol de la Presidència, havien abandonat l'exmandatari. Els dos es van refugiar a la residència de l'ambaixador de França, segons informaren a l'agència APA fonts pròximes al president electe.