La mida sí que importa

dBalearsPalma19/12/10 0:00

En alguns mamífers la mida del cervell és més gran del que s'esperaria en relació amb la mida corporal. És el cas, per exemple, dels grans primats -com ara els ximpanzés i els goril·les-, de les balenes i els dofins i dels elefants. Els científics fa molt temps que es demanen per què, de vegades, la natura afavoreix el desenvolupament de cervells grans, si aquests precisen de tant temps per assolir la maduresa funcional i consumeixen tanta energia.
Una de les explicacions clàssiques és la hipòtesi del cervell protector (CBH, per cognitive buffer hypotesis), segons la qual un cervell més gran atorga més flexibilitat de comportament davant canvis a l'entorn i afavoreix l'aprenentatge, aspectes que permeten fer front amb èxit a desafiaments ecològics.

Un article publicat recentment en el Journal of Evolutionary Biology pels investigadors del CREAF César González-Lagos i Daniel Sol, juntament amb Simon Reader (Universitat McGill, Canadà), aporta noves dades que sustenten aquesta hipòtesi. Mitjançant un mètode estadístic, els autors han analitzat les dades de 493 espècies de mamífers -des de rosegadors i ratpenats fins a cetacis, felins, ungulats i marsupials- i han conclòs que tenir un cervell més gran també sol estar relacionat amb el fet de tenir una vida més llarga, la qual cosa suposa un nou avantatge. I és que, a més de generar més oportunitats per adaptar-se als canvis i afavorir, per tant, la supervivència, una mida encefàlica més gran permetria viure més anys i, consegüentment, reproduir-se més vegades. Això compensaria el fet que es necessiti un desenvolupament embrionari més llarg per poder generar un cervell més gran. Així mateix, han observat que les espècies amb cervells més grans tarden més a assolir la maduresa sexual, circumstància que es compensaria en part amb el fet de tenir una vida reproductiva més llarga.

Altres variables

D'altra banda, els investigadors han considerat per a la seva hipòtesi altres variables que podrien estar relacionades amb una vida més llarga, com ara la taxa metabòlica -el consum energètic de l'organisme en repòs-, la dieta i les característiques de l'hàbitat. Tanmateix, la conclusió a la qual han arribat és que cap d'aquestes variables no es pot associar significativament amb la longevitat. En canvi, sí que manté vincles, a més d'amb la mida del cervell, amb una mida més gran del cos.

Se sap des de fa uns anys que els animals grans solen viure més temps, però els investigadors del CREAF confirmen que la dimensió del cervell augmenta la supervivència amb independència de la del cos.
Els autors de l'estudi puntualitzen, però, que la relació entre un cervell gran i una vida més llarga no necessàriament és de causa-efecte. "La CBH indica que sí, que un encèfal més gran afavoreix una longevitat més llarga, però també podria ser que viure més temps afavoreixi el desenvolupament de cervells més grans", asseguren.

En aquest sentit, pot ser que una vida més llarga afavoreixi un retard en els cicles reproductors i que això permeti que els progenitors inverteixin més recursos i convisquin més temps amb les seves cries. Així, es formaria un grup social estable, els membres del qual, segons la hipòtesi de la intel·ligència social (SIH, per social intelligence hypothesis), han d'enfrontar-se a més demandes cognitives que les dels animals que viuen sols, motiu pel qual necessitarien cervells més grans.