Miquel Angel Maria
L'ajuda humanitària, cada cop més condicionada
Un informe conclou que els governs supediten les ajudes als interessos econòmics i estratègics. El darrer any, l'Estat espanyol ha reduït un 4,5% les partides
L'ajuda humanitària dels governs està cada vegada més condicionada a interessos polítics. Així ho assegura un informe publicat per l'organització independent DARA, que ha analitzat la resposta de 23 executius donants del món desenvolupat, inclòs l'Estat espanyol, en catorze crisis humanitàries que reberen més del 60% del finançament mundial d'aquest tipus el 2009.
Segons l'Índex de Resposta Humanitària 2010 (HRI), els interessos polítics condicionaren l'ajuda en deu d'aquestes catorze crisis. L'informe, presentat recentment a Brussel·les, revela que un "nombre significatiu" de les organitzacions humanitàries creu que els governs donants no separen l'ajuda humanitària dels objectius polítics, econòmics o militars. L'estudi indica que Dinamarca, Irlanda i Nova Zelanda lideren la llista de l'HRI d'enguany, seguides per Noruega, Suècia i la Comissió Europea. Segons DARA, aquests donants destaquen de la resta perquè "prioritzen les necessitats de les persones en zones de crisi i mantenen l'ajuda independent d'altres objectius".
L'Estat espanyol ocupa el lloc número 17 de la llista, per sota de la mitjana. A més d'impedir que es proporcioni a la població civil l'assistència i protecció que es mereix, la politització de l'ajuda suposa, segons l'informe, "un risc per a la seguretat de molts treballadors d'organitzacions humanitàries", ja que en molts llocs aquest personal "ja no és percebut com un actor neutral, imparcial i independent".
L'alt comissionat de l'ONU per als Refugiats, Antonio Guterres, adverteix en el pròleg que, "en la darrera dècada, els atacs contra treballadors humanitaris, tant internacionals com locals, s'han multiplicat per tres". Per exemple, als territoris palestins, l'Afganistan, Somàlia i el Sudan, l'agenda política i de seguretat dels governs donants i del país en crisi sovint "dificultaren la tasca de les organitzacions humanitàries de proporcionar assistència a poblacions vulnerables" que consideren "especialment preocupant" la falta de protecció efectiva a civils en crisis humanitàries. La representant especial de l'ONU per a la Violència Sexual en Conflictes, Margot Wallstrom, recorda que "la responsabilitat fonamental de protegir els ciutadans de la violència és de l'Estat, no de l'ONU o qualsevol força de pau". "Els governs donants han d'imposar condicions més dures als països que no assumeixen aquesta responsabilitat", afegeix.
També a Ara
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- ‘Microcosmos mironià vs. microcosmos lul·lià’, de Montserrat Farràs, analitza les semblances entre dos genis
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.