Protegits dels riscs de la cooperació

Els segrest a Mauritània durant prop de nou mesos dels membres de l'ONG Barcelona Acció Solidària, Albert Vilalta i Roque Pascual, ha tornat a posar sobre la taula la problemàtica de la seguretat dels cooperants que realitzen tasques humanitàries en zones d'especial risc o perill. Primer de tot, cal remarcar que en el fons es tracta d'una decisió estrictament personal. Les ONG avaluen els riscs de la missió humanitària i asseguren els cooperants davant dels danys físics i psíquics que puguin sofrir a qualsevol part del món, però la decisió d'assumir-los queda a les mans de cada professional.

Cada organització protegeix els seus cooperants i els voluntaris solidaris amb una assegurança, que pot ser la que ofereix el Govern, algunes comunitats autònomes o contractar la que consideri més adequada, tenint en compte la tasca que realitzen. La meitat dels cooperants tenen cobertura d'assegurança col·lectiva de previsió social, finançada pel Govern i les principals ONG, a les quals es poden acollir de manera voluntària. La majoria d'aquestes assegurances cobreixen els sinistres o incidències ocorregudes durant el desenvolupament del seu treball a l'estranger i indemnitzen en cas d'incapacitat permanent, gran invalidesa, mort o danys físics i psíquics ocasionats per un accident, atac o segrest.

Sobre el terreny, les organitzacions avaluen contínuament el grau de perillositat al qual estan sotmesos. "Desenvolupam cobertures de risc, al final del dia fem un balanç d'anàlisi de risc a què estam exposats i si aquest és acceptable, es continua amb la tasca humanitària", explica el director d'operacions de Metges sense Fronteres (MSF), Joan Tubau. Per a les ONG sanitàries, els criteris de valoració de risc solen ser diferents, ja que "l'impacte de l'assistència" molts cops es dóna en escenaris de conflicte armat.

No obstant això, una cop determinat el grau de perillositat "correspon a cada un, de manera particular, assumir-ho o no", assegura Tubau. Des de la Coordinadora d'ONG de desenvolupament (CONGDE), Alberto de Castro indica que, en general, les ONG "quan hi ha avisos de seguretat de qualsevol ambaixada seguim els procediments i qui no ho faci és un imprudent". Encara que reconeix que "el perill" et pot sorprendre en qualsevol lloc.