Mès enllà de l'assistencia-lisme

Encara hi ha molta gent que, per desconeixement, atribueix a les entitats que treballen en la lluita contra la pobresa un tipus d'actuació purament assistencialista o, pitjor encara, de beneficència paternalista. La realitat no és que sigui diferent, sinó que és ben bé la contrària: són les entitats més veteranes i prestigiades, avui integrants d'EAPN, les que des dels inicis de la construcció del sistema de serveis socials han esperonat les administracions públiques perquè dissenyin un model d'acció social no assistencialista, sinó orientat a la promoció i la inserció. Algunes de les iniciatives socials més avançades tenen la paternitat de persones que, precisament, van bastir la seva visió des de la militància i experiència en el sector associatiu, en uns anys en què les bones idees havien de compensar la tremenda insuficiència de recursos.

En els moments actuals, la duresa amb què la crisi econòmica colpeja els ciutadans més pobres ha provocat que les administracions acudeixin a aquestes entitats per tal que canalitzin les ajudes d'emergència cap aquest sector de població. Aquestes entitats han mostrat que estan per la feina, i que la saben fer bé. Però al mateix temps han advertit que aquest tipus de mesures no hauria de fer-nos retrocedir cap a un model assistencialista. La xarxa EAPN considera que les situacions de necessitat greu s'han d'atendre de manera directa i immediata, però els majors esforços de les polítiques socials han d'anar orientats a potenciar la inserció laboral i social dels sectors més vulnerables, i també a transformar d'arrel uns mecanismes econòmics perversos que han abocat tanta de gent a aquesta situació. Reprenent aquella idea ja clàssica, podríem dir que no es tracta de donar el peix, sinó d'ensenyar a pescar; però també -tan o més important- de garantir que tothom pugui pescar... i que hi hagi aigua.