Fal·locràcia

Històricament, els grups humans s'han organitzat seguint una estructura patriarcal. Les diferències biològiques esdevingueren psicològiques, sempre al servei del mascle, i els processos socials deixaren la dona relegada a una posició secundària. Al llarg d'anys i segles, la dona patí una dura discriminació "justificada" en allò que realment és una construcció simbòlica: els rols de masculinitat i feminitat, el sexe dèbil, el sexe fort. Aquesta Eva bíblica, submisa, no només quedava absent de les decisions que marcaren la història, sinó que a més es convertia en objecte de dominació, i també de desig.

En època de revolució, els moviments d'emancipació femenina s'alçaren per lluitar contra aquesta opressió mil·lenària. I un dels espais de lluita per la igualtat era, inevitablement el sexual. Tot i que una fal·locràcia quasi absoluta continua marcant els espais polítics, econòmics i socials, hem avançat. Anys després de la cremada de sostens, dones i homes continuen treballant per instaurar un sistema la base del qual sigui l'equitat. Ara les dones parlen de sexe explícitament, es masturben, molts tabús han quedat enrere. L'objecte de desig és ara també un agent que desitja. I desitja, fins i tot, sense ser políticament correcta.