Indigenista, d'extrema esquerra, partidari d'un nou socialisme en la línia cubana, cocalero, populista... Són alguns adjectius emprats per diversos mitjans de comunicació per definir el president de Bolívia, Evo Morales. El cert és que Evo és el primer president indígena del país, i també ho és que la seva línia política té molt a veure amb els companys i dirigents que pretenen impulsar un nou socialisme del segle XXI, trencant amb la tendència dictatorial i dretana que havia predominat en els governs de l'Amèrica Llatina fins ara. Des que accedí al poder en les eleccions de 2005, Morales ha lluitat per dur endavant el seu programa polític, centrat en la defensa a ultrança del maltractat col·lectiu indígena, en la potenciació dels recursos naturals mitjançant la nacionalització del sector energètic, en una descomunal reforma agrària (ha entregat als indígenes 2,5 milions d'hectàrees) i, també, en la ineludible defensa de l'herència cultural dels avantpassats.
De fet, en l'àmbit educacional Evo Morales ha aconseguit avanços amb passes de gegant. Com a part important de la seva política d'estat, l'Executiu posà en marxa un pla nacional d'alfabetització sota el nom de dos màrtirs indígenes: Leandro Nina Quispe i Apiawuaki Tupa. Aquest programa estava basat en el sistema d'alfabetització cubà "Jo sí que puc", que ja s'ha aplicat a devers 20 països. Estudiants voluntaris viatjaven, així, als racons més recòndits per transmetre coneixements bàsics a la població rural. D'altra banda, s'ha posat en marxa una altra iniciativa. Consisteix a donar rang d'estudi superior, a les tres primeres universitats indígenes del país, als ancestrals sabers d'aimares, quítxues i guaranís. El pla s'ha donat per inaugurat aquest mes amb 480 alumnes, tots procedents de comunitats camperoles.
Petroli i gas natural, agronomia altiplànica o tropical, veterinària i zootècnia, indústria tèxtil i piscicultura són alguns dels dotze cursos que s'imparteixen en aquestes noves universitats. L'objectiu d'aquests centres va més enllà de recuperar els sabers i els coneixements de les principals comunitats originàries del país: pretén incorporar-los a projectes pràctics en zones rurals, oferint una oportunitat de formació superior als seus joves.
Així, en un edifici que el 1931 va ser la primera escola indígena de l'Altiplà bolivià, al municipi de Warisata (a devers cent quilòmetres de La Paz), ja s'hi ha instal·lat la universitat aimara, batiada com Túpac Katari en honor d'un dels líders indígenes que s'aixecaren contra la colònia espanyola el segle XVIII. Més de 160 alumnes hi comparteixen vida estudiantil en règim d'internat, de dilluns a divendres.
A aquests estudiants s'hi afegeixen els 320 que s'han matriculat a les altres dues universitats indígenes: la quítxua Casimiro Huanca, ubicada a Chimoré, al departament central de Cochabamba; i la guaraní Apiaguaiki Tupa, al municipi txuquisaqueny de Kuruyuki. Amb tot això es pretén aconseguir un objectiu clar: que els alumnes tornin a les comunitats d'origen, una vegada conclosa la seva formació, i apliquin els coneixements tradicionals adquirits a la facultat per millorar el rendiment de cada regió, a fi de fomentar-hi una necessària autosuficiència.
