El Vaticà estudia mesures per als cada vegada més nombrosos casos de capellans que viuen en concubinat i que tenen fills. Entre les solucions que es valoren, s'hi troba la de garantir a la prole el llinatge del pare i que puguin heretar els seus béns personals, segons assegurava ahir el diari italià La Stampa. Segons el matutí torinès, durant les passades setmanes i impulsades per la Congregació per al Clericat, que presideix el cardenal brasiler Claudio Hummes, es mantingueren diverses reunions per tractar aquest problema, que afecta, assenyala el diari del Grup Fiat, especialment Amèrica Llatina i països europeus com Àustria.
Aquest no és un fenomen nou, però en confrontació amb antany, afegeix el diari, els reconeixements de paternitat amb les proves de l'ADN poden suposar una "allau" de procediments judicials per al reconeixement d'aquests fills i la Santa Seu "està preocupada per la multiplicació de causes milionàries, com les ocorregudes pels abusos sexuals als EUA". La Ciutat del Vaticà estudiaria així garantir els drets socials a la dona i als fills "amb una espècie de contracte civil que no els exclogui de l'herència, la qual cosa permetrà que la prole rebi el llinatge del capellà papà, alhora que continuaria exercitant el seu ministeri."
Així mateix, el diari comunica que els fills heretarien els béns personals del capellà, mentre que els "béns de beneficis eclesiàstics, propietat de l'Església, continurien a les seves mans". Gianni Gennari, teòleg i sacerdot casat després d'obtenir la dispensa papal, afirmà a l'article de La Stampa que és "injust" que les diòcesis hagin de respondre amb el seu patrimoni de la "infidelitat i mesquinesa del clericat". Gennari advoca per distingir entre els béns de la parròquia "els dels capellans que no han sabut assumir les seves responsabilitats davant dels homes, davant de Déu, davant de l'Església i, sobretot, davant de les dones que han implicat il·lícitament en les seves infidelitats".
Considera "just reconèixer i tutelar els drets de les dones i dels fills nascuts d'aquestes relacions il·legítimes" i agrega que també podria ser el moment perquè el bisbe o la Santa Seu, "en virtut del caràcter indeleble del presbiterat, admeti una forma de ministeri eclesiàstic als capellans dispensats que hagin donat proves humanes i cristianes a la comunitat".
