Pelar, tallar, cuinar...

Creix la preocupació entre els nutricionistes per l'alimentació deficient d'avui dia. Poques persones compleixen la regla de menjar cinc peces de fruita i de verdura cada dia. Però, per què invertim en borsa i no en la nostra salut?

Ander ZurimendiPalma31/03/09 0:00

Els nous hàbits laborals han desplaçat la cuina casolana de totala vida i han imposat el menjar ràpid i ja preparat. I amb l’alimentació tradicional a la llar també ha caigut, en part, la dieta mediterrània. Una situació alarmant segons els nutricionistes i la classe mèdica en general, que alerten de la deriva cap a la obesitat de la societat actual. És per això que el Ministeri de Sanitat ja s’ha posat en marxa per impulsar campanyes com la cèlebre "5 al dia". Un eslògan que fa referència al nombre de peces de fruita i de verdura que l’ésser humà ha d’ingerir diàriament, segons les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Un impuls polític necessari en aquesta època de recerca de la facilitat. És vera que netejar, pelar, tallar i cuinar la verdura és un poc enredós i que, sovint, els ritmes de vida impedeixen al treballador aturar la jornada per dedicar-s’hi. Però els beneficis sanitaris són una raó de pes per fer-ho. Tot i així, la preferència per productes bons de consumir, de gust agradable i amb una manipulació mínima ha comportat una perillosa transició alimentària. Triomfen els continguts greixosos i alts en sucre, plaents al paladar i de textura blana. La rebosteria i els snacks en són el paradigma.

Les hortalisses i la fruita hi queden oblidades. I això a pesar que contenen molta fribra i que contribueix al trànsit de l’aparell digestiu (i a una flora intestinal fluida), com també a reduir els nivells de colesterol a la sang. La fibra es troba en grans quantitats a la fruita, sempre que la mengem amb la pell. També inclouen en gran quantitat la vitamina A i la C que, entre altres funcions, ajuden a produir energia i a mantenir la salut de la vista i de la pell. La vitamina A és a les cols, les pastanagues, els espinacs, els pèsols, la lletuga i el bròquil. La C, en canvi, és present a les taronges, a les pomes i als kiwis, entre d’altres.

Pel que fa als minerals (com ara el magnesi i el potassi), permeten mantenir la pressió sanguínia i l’estructura òssia. La lletuga i els plàtans, per exemple, aporten aquests minerals. Per acabar, els fitoquímics són les substàncies antioxidants que prevenen l’aparició del càncer i l’envelliment en general. Entre els aliments amb aquestes propietats es troben les pastanagues (carotenoide), les tomàtigues (licopen), la ceba, l’all (flavonoides), la poma (àcid fenòlic) i un llarg etcètera.

A més a més, la fruita és en general hiperaquosa (fins al 90%). Això no deixa gaire espai per als hidrats de carboni. I per aquest motiu, l’aportació calòrica de la fruita i de la verdura és bastant baixa. Aquest alt contingut d’aigua també les fa especialment adequades per a gent hiperuricèmica, amb càlculs renals o amb retenció de líquids. I és que fomenten l’acció diürètica de l’organisme, perquè el depuren i el desintoxiquen. L’àcid úric i la urea són algunes de les substàncies de rebuig que s’alliberen gràcies a la fruita.